BACK

ESCATES: CASA VICENS

Barcelona Gallery Weekend 10-13.10.2019 Barcelona Gallery Weekend 10-13.10.2019 Barcelona Gallery Weekend 10-13.10.2019 Barcelona Gallery Weekend 10-13.10.2019 Barcelona Gallery Weekend 10-13.10.2019 Barcelona Gallery Weekend 10-13.10.2019 Barcelona Gallery Weekend 10-13.10.2019
Escates
  • Del 10 d’Oct al 10 de Nov
  • Fins al 14 d’oct:
  • De dl a dg, de 10h a 20h
  • Últim accés a les 18:40h
  • A partir del 15 d’Oct:
  • Dl, de 10h a 15h
  • Dt a dg, de 10h a 19h
  • Últim accés a les 17:40h
  • Carrer de les Carolines, 20-26
    08012 BCN
  • Consulteu els canvis d’horari al web www.casavicens.org
* Entrada gratuïta durant el BGW2019 amb invitació a recollir en els punts d’informació. Del 14 d’oct al 10 de nov, 20% de descompte en l’entrada amb la mateixa invitació.

Casa Vicens

En el marc del Barcelona Gallery Weekend 2018 es va presentar una peça audiovisual de l’artista Glenda León en una de les cambres de la Casa Vicens d’Antoni Gaudí, primer treball rellevant de l’arquitecte, on apareix resumit l’univers creatiu present en tota la seva obra posterior. En ocasió de la celebració del cinquè aniversari del Barcelona Gallery Weekend, s’ha donat continuïtat al projecte de col·laboració amb la Casa Vicens mitjançant l’exposició Escates, una selecció de sis peces de diferents artistes representats per alguna de les galeries participants en aquesta edició.

Del 10 d’octubre al 10 de novembre, les obres d’art que habiten la Casa Vicens i el seu jardí estableixen un joc de correspondències temporals, funcionals, formals i poètiques amb l’edifici, i conviden a reinterpretar cada racó sota la mirada de creadors contemporanis.

En consonància amb l’estil personal de Gaudí, la natura i l’artesania han inspirat aquesta exposició. El títol al·ludeix a la funció protectora de les escates, en un símil amb la concepció de la Casa Vicens com a refugi, un oasi estiuenc on descansar a l’empara de les trames de maó vermell i mosaic de rajoles. Cadascuna de les sis obres presentades evoca a la seva manera aquesta funció i estableix un diàleg de materials amb tot un seguit de treballs artesanals integrats en la decoració de la casa per Gaudí mateix: ferro, fusta, ceràmica, paper, pedra i llana constitueixen la matèria primera de l’exposició.

Vanesa Muñoz, Broken Monolith, 2015
barcelona Gallery Weekend
Casa Vicens, © David Cardelus
barcelona Gallery Weekend
Escates

Casa Vicens

Entrant pel jardí, d’inspiració mediterrània, trobem un conjunt de testos, Constellations, de Jean Denant (2016), que reafirmen i ennobleixen el totxo com a contenidor vital. Realitzades a partir de la runa de l’enderrocament del camp de refugiats de Rivesaltes, a França, les escultures-testos re-signifiquen l’objecte símbol de la construcció i l’omplen de vegetació típica del Mediterrani en un gest afectiu i protector.

Seguint el recorregut de la visita, passat el portal d’entrada i franquejada la barrera entre espai públic i espai privat, una catifa de Marria Pratts produïda per a l’exposició dona la benvinguda a tothom. Evry1Wlcome és una invitació clara a deixar enrere l’elitisme que suposava travessar aquesta entrada: ara la Casa Vicens és patrimoni col·lectiu i tothom és responsable de tenir-ne cura i protegir-la. La catifa és un objecte càlid que evoca immediatament la llar i l’acollida.

Passant al que va ser el menjador a la planta noble, Cube (The Picture of Dorian Gray), de Francesco Arena (2018), fa de contrapunt a les pintures realistes de Francesc Torrescassana. L’escultura, feta en greystone, un material àmpliament utilitzat en la construcció de cases, alberga dins seu una edició d’El retrat de Dorian Gray d’Oscar Wilde. L’enigmàtic cub de pedra no només sembla protegir un dels clàssics moderns de la literatura occidental , sinó que a més a més evoca el valor i la bellesa perdurables de la mateixa Casa Vicens, l’encís de la qual no pateix el pas del temps.

Jean Denant, Constellation, 2016
barcelona Gallery Weekend
Escates

Casa Vicens

En arribar a la primera planta trobem la zona de descans i, al dormitori principal, l’obra Monument precari amb monedes inhabilitades, de Jordi Mitjà (2017): una abraçada de dos joncs de ferro zincat bicromatat que dialoguen amb les decoracions d’inspiració vegetal de la cambra.

A l'habitació annexa al dormitori principal Broken Monolith, de Vanesa Muñoz (2014), fa una picada d'ullet a la figura trencadora de Gaudí i al seu qüestionament de totes les regles de construcció prèvies. El monòlit de fusta de Muñoz, símbol del coneixement i de les (falses) seguretats de la ciència, deixa enrere una veritat determinada, i la seva fissura revela que, al seu interior, «el caos i l’atzar són creadors de possibilitats, generadors de vida» (V. M., 2014).

Finalment, en l'última habitació, l'assaig visual de Marc Larré realitzat expressament per a l'exposició tanca el recorregut. Trompe-l'oeil, mocàrabs de guix policromat, i rajoles en paper maché són alguns dels variats elements decoratius que han inspirat el treball de Larré, on la manipulació d'imatges impreses de l'obra de Gaudí busca crear relacions i conceptes en tensió entre la decoració i el seu entorn.