House Of Chappaz

Artistes representats

Aggtelek, Raphaël Barontini, Antoine Et Manuel, Christto & Andrew, Paco Chanivet, Fito Conesa, Antonio Fernández Alvira, Natacha Lesueur, Momu & No Es, Amanda Moreno, Miguel Rael, Guillermo Ros, Michael Roy, Carlos Sáez, Luis Úrculo, Vicky Uslé

Sobre la Galeria

Les houses de voguing són espais que van néixer a Nova York entre finals dels anys 70 i mitjançats dels 80 com a llocs de seguretat per a persones que havien estat rebutjades per la societat per la seva condició LGTBIQ+. Aquestes Houses (cases en català) eren espais on donar-se suport mutu i unir-se en famílies triades, és a dir, famílies compostes per amics. Aquestes famílies eren un intent de reparar el rebuig sofert i per a subvertir tot això els seus components creaven festes en les quals el ball servia com una eina radical per a pal·liar el dolor i revolucionar les preconcepcions imposades per la societat repressora...

Aquesta és la idea de la qual parteix la concepció de House Of Chappaz, canviant les Ballrooms per l'Art Contemporani.

House Of Chappaz neix de l'evolució i transformació que ha tingut la galeria Espai Tactel des de la seva fundació en 2011, mantenint la seva essència, però ampliant el seu camp d'acció amb l'objectiu que la galeria fundada a València per Ismaël Chappaz, i a la qual en 2018 se li va afegir en equip de Toormix a Barcelona (Espai Tactel Toormix), continuï creixent, expandint-se i creant noves aliances per a continuar difonent les seves línies d'acció i idees darrere de l'art contemporani més actual. És per això que a la suma de l'equip creat i liderat per Chappaz, Oriol Armengou i Ferran Mitjans (creadors i directors de l'estudi Toormix) s'uneixi ara María Tinoco. Tinoco (directora de les galeries valencianes Mister Pink i The Blink Project, a València), després de més de 10 anys col·laborant amb la galeria Espai Tactel en diferents projectes relacionats amb l'art i el disseny, decideix sumar-se al nou projecte i passar a formar part de l'equip de direcció de House Of Chappaz.

Contact / Together again. Poètiques Polítiques del VIH

Dc 15 de setembre, 17 – 21h | Inauguració. Públic professional
Dj 16 i dv 17 de setembre, 10 – 20h | Públic professional
Ds 18 de setembre, 11 – 20h | Públic general
Dg 19 de setembre, 11 – 15h | Públic general

El 18 de maig de 1981 un periòdic gai, The New York Native, publica la primera història sobre el que a l'any següent seria denominat VIH/ SIDA. Malgrat que els primers casos en humans daten de finals dels anys cinquanta, la cultura occidental porta quatre dècades convivint amb aquesta crisi sanitària, la qual cosa ha transformat les polítiques socials i afectives, mentre alguns col·lectius instrumentalitzaven la por al contagi, com hem pogut veure en la recent pandèmia del COVID-19, identificant-lo amb postures xenòfobes, edadistas, homòfobes i misògines.

Des del món de l'art es va potenciar una aliança amb l'activisme emprant les accions i obres com un vehicle de conscienciació social, un territori de polítiques poètiques que ha generat una "herència" que hem d'administrar i posar en valor.

L'exposició col·lectiva, en la qual conviuen obres dels últims trenta anys amb noves produccions, no pretén traçar una genealogia sinó afermar la necessitat de l'existència de múltiples historiografies que permetin generar un imaginari de la malaltia i el duel, però també de l'aliança i l'activisme. Preservar així un relat de reivindicació i avanços socials que, avui dia, algunes persones pretendre obviar i abolir.

Eduardo García Nieto, co-comissari de l'exposició

Antoine et Manuel

Antoine i Manuel es van conèixer en una escola d'art a París en 1984. Manuel Warosz (Clermont-Ferrand, France, 1965) va estudiar disseny industrial en els Arts décoratifs mentre Antoine Audiau (Paris, France, 1964) va començar a treballar com a estilista de moda, tots dos a París. Van començar a treballar oficialment com a duo en 1993, combinant les seves múltiples habilitats per a crear imatges, tipografies, logotips, animacions de vídeo, objectes i instal·lacions.

David Wojnarowicz

New Jersey, USA, 1954 - New York, USA, 1992

Diego del Pozo

Valladolid, 1974.
Viu i treballa a Madrid

Fito Conesa

Fito Conesa (Cartagena, Espanya, 1980) és artista, educador i comissari. Viu i treballa a Barcelona.
'[...] Obsessionat amb la comunicació, amb allò desconcertant de les segones lectures i el sobre_entés, tindria prou amb un parell de parèntesis i dos accents divergents per tricotar un nou llenguatge'.


Group Material

New York, 1979-96

Juan Hidalgo

Las Palmas de Gran Canaria, 1927 – 2018

Kay Rosen

Corpus Christi, Texas, U.S.A.
Viu i treballa a N.Y.

Lucía Egaña Rojas

Münster (Chile), 1979.
Viu i treballa a Barcelona

Michael Roy

El treball de Michael Roy (La Rochelle, 1973; viu i treballa entre València i París) és particularment el fer sense fer: realitzar una pel·lícula sense una càmera, crear una obra d'art a partir d'imatges o textos preexistents, una ficció basada en altres ficcions. Creua els universos, compagina universos, ens convida a apropiar-nos de les seves obres i ficcions amb el propòsit de deixar-nos a crear les nostres. Utilitza la tècnica de la cianotipia per realitzar fotografies sense càmera i presentar retrats de persones en èxtasi.

Els antecedents de les situacions que ens presenta són impossibles de desxifrar, ja que no proporciona cap informació addicional, només podem imaginar el context.