El passeig de la comissària Gabriel Virgilio Luciani
Anècdota núm. 1: La pol·linització encreuada entre les abelles i les plantes és un miracle de la fusió que depèn essencialment de la casualitat i de la condició fortuïta. Una cosa semblant al que proposa Lynn Margulis en contraposició a la teoria de l’evolució de Charles Darwin: aquells que dominen l’art de col·laborar i de beneficiar-se mútuament tenen més possibilitats de sobreviure. Alberto Peral i Luis Bisbe coreografien una dansa asimètrica en un espai que té el mateix protagonisme que la seva obra. Col·laboren en molts sentits: amb ells mateixos com a artistes i amb l’espai, i creen una harmonia fortuïta que no es diferencia dels sistemes naturals que defineixen el nostre món. 1+1=3…
Anècdota núm. 2: L’altre dia a Los Angeles em van explicar una història sobre una dona que insistia que Donald Trump hauria de tornar a ser president dels Estats Units per provocar una revolució de cap a peus, un canvi radical i un desmantellament anàrquic de l’estructura sociopolítica del país. La revolució marxista proposa un patró similar i ho assoleix mitjançant propaganda política. De nou, som éssers visuals. Anne-Lise Coste segur que ho sap. Resumeix el poder de la propaganda i el seu vincle amb una possible col·lectivització de qüestions urgents, com ara el #MeToo, els drets de les persones LGBTIQ+ i el moviment Black Lives Matter.
Anècdota núm. 3: En una relació dialèctica calen dues persones per ballar un tango. L’harmonia no es pot assolir sense la participació de dos éssers emissors de notes, com a mínim. Berta Cáccamo participa, des d’una terra llunyana, en un diàleg amb Patricia Dauder, connectant un període específic de la fructífera carrera de Cáccamo amb l’obsessió de Dauder amb la mirada, un aspecte que comparteix amb Cáccamo.
Anècdota núm. 4: Fa uns mesos, un company de feina va comentar que, en realitat, en comptes de treballar, els humans volen jugar. Si tinguéssim un salari universal i enderroquéssim el capitalisme, podríem deixar de treballar segons el sentit neoliberal actual i dedicar temps al plaer, a descansar, a l’autocura, a les relacions interpersonals i a crear una societat que flueixi més amb la humanitat. Jaime Hayon proposa un món que podria reflectir molt bé com seria aquesta vida. On les entitats encaixen i es combinen. On la fantasia mana. On la flora i la fauna es fusionen.
Anècdota núm. 5: Apofènia: el fenomen d’establir connexions que són inexistents. Un bucle semiòtic, una tergiversació crònica. La posició i l’ordre, com ara què se situa en primer lloc, què va a continuació i en darrer lloc o què va després de què, influencien la nostra manera d’entendre el món que ens envolta. Com a éssers extraordinàriament visuals, som sensibles a nivell visual a trucs i il·lusions; contratemps i fallades diegètics que només se senten en el context d’una narrativa de circuit tancat. Martín Vitaliti aborda temes candents, com ara el consumisme i els missatges subliminars, en la seva provocadora obra. De quina manera les imatges en successió poden obligar el cervell a desitjar productes, estils de vida i dinàmiques als quals no tenim accés.
Set comissàrixs del context local ens proposen set itineraris de visita a les galeries de Barcelona Gallery Weekend 2023.
Els textos de Sara Catalán, Pilar Cruz, Mariella Franzoni, Sabel Gavaldon, Gabriel Virgilio Luciani, Zaida Trallero i Veronica Valentini et serviran de guia per descobrir les a través de les seves particulars mirades.
L’esfera d’investigació duta a terme per la comissària i cap de redacció de la revista digital d’art contemporani exibart.es, Gabriel Virgilio Luciani, es troba a una intersecció gasosa entre la poesia, les neocorporeïtats, la teoria queer, la màgia i l’afectivitat objectual. Entre els anys 2016-2019, la major part de la seva pràctica curatorial la va dur a terme exercint de comissària a l’espai autogestionat de referència, CERA 13, fundat per artistes joves que varen emmotllar un laboratori altament experimental i radical al Raval. El 2020 fineix el seu Màster en Comissariat d’Arts Digitals a la Universitat Ramon Llull, durant el qual treballava per al director de la galeria Dilalica. Al llarg dels darrers vuit anys, les seves exposicions han estat incloses en diverses edicions d’Art Nou i Loop, i ha comissariat i co-comissariat projectes a THEFLOOR, CERA 13, TKM Room, l’Escola Massana, àngels barcelona espai 2, Tangent Projects amb Margot Cuevas, L&B gallery, Galeria H2O, Reial Cercle Artístic (com a comissària convidada dins del marc de l’edició ‘1+1+1’de Loop), Mèdol - Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona.
L'Hospitalet de Llobregat [MAPA]:1. Galería Alegría. Alberto Peral & Luis Bisbe: Del que un diu / el que està així / només doble
2. NoguerasBlanchard. Anne-Lise Coste: Emoji peace dove Emoji red heart Emoji blue butterfly
3. Ana Mas Projects. Berta Cáccamo, Patricia Dauder: Triple recorregut
Rutes
El passeig de la comissària Pilar Cruz: Mirar bonic
Us convido a mirar bonic i inestable. D’això es tracta en aquest passeig: de fugir de clixés, de cercar i de celebrar les lleres que s’han desbordat. De desactivar la funció d’autocompletat, que té poc a veure amb el desig propi i molt a veure amb el desig de l’algoritme de torn. Es tracta de treure el filtre de cerca per etiquetes i categories. I, en general, d’escombrar les entrades d’aquell Diccionari de llocs comuns, però ja no el de Flaubert, sinó el que ens toca en temps de ChatGTPI.
La primera mirada és al cop d’escombra que dona Lola Lasurt a la descripció habitual del comissariat d’art. Des de la Galeria Joan Prats, l’artista exerceix un comissariat, però no sobre pintura sinó pintant, a partir de l’obra de la ceramista Esther Guillén. Lola pinta connectant-se a la ceràmica d’abstracció orgànica d’Esther, influïda per pràctiques artístiques d’avantguarda de dos moments políticament inestables i intensos a l’estat espanyol.
El segon cop d’escombra als llocs comuns és el de les artistes de l’exposició col·lectiva de la galeria 3 Punts, que aporten la seva visió de l’etiquetatge extrem que exerceix la societat sobre cada individu, i com ens obliga/obliguem a exercir aquestes categories. Una tirania de les etiquetes promoguda per les economies del control i dels privilegis, per aspectes cognitius, o per mandra social.
A la galeria Mayoral, l’artista Jordi Alcaraz juga a desaparèixer com a autor (contradient el pes de la raó i el discurs) per pensar amb les mans i els materials. Col·loca les seves obres en un espai entre les disciplines de la pintura i l’escultura, creant obres que t’obliguen a mirar millor. A exercitar i crear el teu propi espai d’apropament a l’obra, desactivant els protocols amb què sols apropar-te a l’obra d’art, marcats pel format i l’autoria.
I, finalment, Oriol Vilapuig, a RocioSantaCruz, es basa en imatges fragmentades del cos, al qual nega un discurs únic i una visió homogènia sobre com és representat i categoritzat. I, en un exercici d’apropiacionisme disciplinari, es planteja aquesta representació del cos en l’àmbit del que és visual des de la figura literària de la digressió (que introdueix la possibilitat d’obrir heterodòxies i desviaments en el camí de la lectura). En definitiva, en aquesta ruta haurem intentat recol·locar una mirada que il·lumina les zones movedisses de l’art. Una mirada bonica, que ens permeti exercitar el coneixement des dels pantans i no des dels edificis, profundament fonamentats sobre pedra, de la tradició cultural.
Set comissàries i comissaris del context local ens proposen set itineraris de visita a les galeries de Barcelona Gallery Weekend 2023.
Els textos de Sara Catalán, Pilar Cruz, Mariella Franzoni, Sabel Gavaldon, Gabriel Virgilio Luciani, Zaida Trallero i Veronica Valentini et serviran de guia per descobrir les a través de les seves particulars mirades.
Llicenciada en Història de l´Art per la Universitat de Saragossa i Màster en Estudis Avançats d´Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, Pilar Cruz es dedica des del 2002 al comissariat d'art contemporani. El seu treball ha estat desplegat en exposicions, crítica d'art, coordinació i gestió, projectes educatius i docència. Ha comissariat, entre altres, projectes a Espai 13 de la Fundació Miró, CaixaFòrum, Arts Santa Mònica, Paraninfo de la Universitat de Saragossa o Can Felipa, així com per a festivals com Panoràmic, Off Loop, o Periferias. Va a ser una de les seleccionades a la primera edició de Komisario Berriak. Ha treballat com a gestora cultural per Art Barcelona - Associació de galeries, MACBA, Museu Serralves, o Porto2001, Capital Europea de Cultura, entre d'altres. Actualment forma part de l'equip curatorial de La Capella Centre d'Art, és assessora del projecte Temporals d'ICUB i forma part de Club9 amb el festival ARTefACTe, entre d'altres projectes.
* Foto: Maria Dias
Consell de Cent i voltants [MAPA]:1. Galeria Joan Prats. Lola Lasurt: Comissariat pictòric I: Esther Guillén. Un projecte de Lola Lasurt
El passeig de Mariella Franzoni: Sense Cos i Sense Ossos
Éssers exsangües, sense cos ni ossos, així en deia el poeta llatí Ovidi. Les ombres són presències ambigües sense corporeïtat i, a la vegada, indiquen la presència d’entitats materials. En l’obscuritat es revela la seva essència, però és en contrast amb la llum que cobren vida, projectant formes a partir de cossos animats i inanimats. Desafien la tangibilitat i s’esvaeixen en la nit. Mostrant-se, s’oculten. Alhora, amb la seva immaterialitat elusiva, vel del que és corpori, es desplega en certa literatura i poesia com l’ànima encarnada en l’inframon: éssers fantasmals del pla espiritual, sovint solitaris i inquiets, que també saben desplaçar-se invisibles però perceptibles entre els vius. Convocades per aquests últims per art de màgia, les ombres apareixen com a figures mitològiques i ancestrals que habiten contes i creences de naturalesa mística i religiosa. Ja sigui com a figures espectrals intangibles, arquetips de l’inconscient o al·legories platòniques, les ombres ens sedueixen en una dansa eterna i captiven els nostres sentits en dualitats primordials: el tangible i l’intangible, presència i absència, icona i objecte, signe i significat, realitat i ficció, veritat i mentida, original i còpia, esdeveniment i possibilitats narratives.
En aquesta ruta pels carrers de Barcelona, amb la qual connectem quatre exposicions individuals molt diverses entre si, ens deixarem guiar per les nostres pròpies ombres. Com a guies virgilianes, sàvies i errants alhora, aquestes siluetes espectrals deixaran de narrar el nostre camí, per més aviat conduir-lo. Al mateix temps, en apropar-nos al treball dels quatre artistes, cercarem altres ombres: invocarem la presència de l’absent, intentarem tocar l’intangible, tractarem d’il·luminar l’obscur sense fer que s’esvaeixi, trobarem l’espectral sense fugir-ne (tot i que ens aclapari el temor).
La nostra primera trobada serà amb l’univers místic i introspectiu de Yolanda Tabanera, que presenta «Saló salvatge» a Artur Ramon Art, un projecte poblat per formes que emergeixen de processos i tècniques artesanals, i que atorga així vida simbòlica a materials com la ceràmica, l’espart i el vidre, fins al cuir i l’orfebreria.
De fantasmes de la memòria i espais abandonats ens parla el projecte «Universale» de Mar Hernández a Suburbia Contemporary: alhora que teixeixen múltiples dimensions cronològiques, els seus dibuixos plantegen arquitectures espectrals que confonen records i imaginació.
L’artista conceptual Antonio Ortega ens sorprèn amb el seu «Reginald & Perrin, últimes pintures» a Galería Uxval Gochez, en fer un gir radical cap a la pintura, suggerint que la ficció arquetípica del llenguatge pictòric pot convertir-se en un lloc de veritat, tant per a la filosofia com per a l’individu (i aquí evoquem el fantasma de Derrida).
Per la seva part, l’artista-curador Fito Conesa planteja un nou exercici lingüístico-narratiu i musical amb el seu projecte «Vocatiu» a House of Chappaz, on una videoinstal·lació multipantalla ens projecta en el punt d’inflexió del fluir del temps i de l’espai (el Punt Jobar), des del qual es despleguen, com a ombres, conseqüències diferents i paral·leles d’un mateix esdeveniment.
Set comissàries i comissaris del context local ens proposen set itineraris de visita a les galeries de Barcelona Gallery Weekend 2023.
Els textos de Sara Catalán, Pilar Cruz, Mariella Franzoni, Sabel Gavaldon, Gabriel Virgilio Luciani, Zaida Trallero i Veronica Valentini et serviran de guia per descobrir les a través de les seves particulars mirades.
Mariella Franzoni és curadora, assessora i productora cultural. Especialitzada en Antropologia Cultural, Art Contemporani, Teoria de la Curaduría i Mercat de l'Art, va obtenir el seu Doctorat Internacional amb la dissertació "The Economy of the Curatorial and the Field(s) of the Contemporary Art World" (2019). Com a curadora independent, col·labora amb artistes, galeries, festivals i institucions, especialment a Europa i Àfrica. A més és curadora del programa dedicat a artistes emergents "Tomorrows/*Today" en Investec Cape Town Art Fair. Mariella també comparteix el seu coneixement com a assessora d'art. La seva pròxima iniciativa, The Good Art Advice se centra en ajudar col·leccionistes a navegar el món de l'art i crear narratives significatives en les seves col·leccions; a més ha co-curat el programa per a col·leccionista a Barcelona per a The Cultivist (Nova York). Ha participat en residències curatoriales, seminaris i esdeveniments en organitzacions com Pompidou, Kandinsky Library, CDAN, JAG Museum, MACBA, Venice Biennale, African Art in Venice Fòrum, HKW Museum entre altres.
De l'Eixample a Gràcia [MAPA]:3. Galería Uxval Gochez. Reginald & Perrin, últimas pinturas de Antonio Ortega
El passeig del comissari Sabel Gavaldon: El Passatge Mercader i altres passatges subterranis
Chris Marker distingia dues maneres oposades de mirar el món: la del gran cinema clàssic de Hollywood i la del mestre rus Andrei Tarkovski. L’angle de càmera dominant en les pel·lícules de l’Oest seria un lleuger contrapicat. La figura de l’heroi s’imposa a un paisatge indòmit mentre contempla el cel inabastable. L’horitzó s’estén davant nostre sense límits aparents, com el somni americà. En les pel·lícules del cineasta rus, en canvi, la terra és la humil protagonista. L’ull de la càmera cartografia la superfície terrestre. S’enfonsa en el fang.
La mirada de Patricia Dauder, l’exposició de la qual visitarem a ProjecteSD, es correspondria amb aquesta segona modalitat. La seva obra arrela en una poètica del subterrani, en la mesura en que l’artista convida fongs, microorganismes i altres factors ambientals a intervenir en la seva creació. Aquí la paraula creació no equival a “treure alguna cosa del no-res”, sinó que apunta a una relació de reciprocitat —una conversa— en què la mà de l’artista escolta els seus materials alhora que els dona forma. En un gest d’humilitat, Dauder obre el seu procés a una ecologia de relacions, la complexitat de la qual es resisteix a passar pel coll d’ampolla de la interpretació.
Aquesta perspectiva ecològica també és fonamental per a l’artista Sandra Monterroso, amb l’exposició a la galeria Zielinsky. Nascuda a Guatemala en plena guerra civil, Monterroso concep la seva pràctica com un art curatiu. Es tracta de reparar amb cura el teixit ontològic d’aquells mons indígenes que van ser suprimits per la modernitat colonial. Des de finals dels noranta, el seu treball pioner en el camp de la performance és testimoni d’aquesta història de violències que continua aguaitant el present. En els seus tèxtils es re-signifiquen pigments com l’indi o la cotxinilla, els quals, amb la seva circulació com a productes colonials, haurien tingut un paper clau en el desenvolupament d’un nou ordre global.
Els blocs de color de Monterroso tenen el seu revers en la mostra col·lectiva que pot veure’s a la galeria Marc Domènech. Aquesta recull un conjunt de pintures monocromes que abasta des de l’abstracció de postguerra fins al present. El monocrom sol entendre’s com el gest modernista per excel·lència: un exercici d’esborrat que serviria de tabula rasa, en què es talla el nus gordià que unia la pintura a la representació per erigir un nou ordre estètic basat en l’autonomia de l’art. Tanmateix, n’hi ha prou amb una mirada atenta a la superfície d’aquestes teles per complicar aquesta narrativa hegemònica i convidar-nos a recórrer altres paisatges subterranis.
Les marques i inscripcions a les teles de Georges Noël, sense anar més lluny, recorden els grafitti capturats per Brassaï als anys trenta. Brassaï va organitzar la seva ingent col·lecció de fotografies en categories etnològiques inventades que retornaven a la urbs parisenca una pulsió etnogràfica pròpia dels arxius colonials. Hem de preguntar-nos en quina mesura l’art modern s’articula a partir de les trobades, les friccions i les zones de contacte amb l’Altre colonial —el seu revers fosc. Lluny de ser lineal, la història (també la de l’art) es teixiria a través d’aquests passatges enredats, sovint subterranis.
Set comissàries i comissaris del context local ens proposen set itineraris de visita a les galeries de Barcelona Gallery Weekend 2023.
Els textos de Sara Catalán, Pilar Cruz, Mariella Franzoni, Sabel Gavaldon, Gabriel Virgilio Luciani, Zaida Trallero i Veronica Valentini et serviran de guia per descobrir les a través de les seves particulars mirades.
Sabel Gavaldon (Barcelona, 1985) es responsable de programes públics del MACBA. Abans ha estat el curador i cap de programes de Gasworks a Londres, organització reconeguda internacionalment pel seu programa de residències per a artistes procedents d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Durant aquesta etapa (2018–2023), va presentar exposicions de Mercedes Azpilicueta, Adam Khalil, Ingela Ihrman, Bassam Al-Sabah, Libita Sibungu, Pedro Neves Marques, Patricia Domínguez, Eduardo Navarro i Gala Porras-Kim, entre d'altres artistes. Va ser el curador amb Manuel Segade de l'exposició “Elements of Vogue: Un cas d'estudi de performance radical”. Primer a CA2M Centro de Arte Dos de Mayo, Móstoles (2017–2018) i després al Museo Universitario del Chopo, Ciutat de Mèxic (2019–2020), aquesta exposició va transformar el museu en una pista de ball i va convocar de forma multitudinària a cossos dissidents. Ha estat becari de postgrau de la Fundació “la Caixa” al Royal College of Art (2010–2012) i va ser nominat l’any 2016 a l’ICI New York Independent Vision Curatorial Award.
* Foto: Belén de Benito
Passatge Mercader [MAPA]:2. Zielinsky. Sandra Monterroso: La herida, la venda, la cura
El passeig de la comissària Sara Catalán: Moviment
«Aquest és un tema topològic, on ocupar espai és una forma imprecisa de parlar d’una imprecisió fonamental». Fred Moten.
«Un riu amb cabal constant no pot identificar-se mai, no pot ser mai idèntic a si mateix, perquè sempre s’està diferenciant. Només pot ser, paradoxalment, identificat com a sempre diferent». Neville Starling.
Aquest passeig és una invitació a desconstruir perspectives heretades: una obertura al pensament nòmada i relacional, al flux constant d’idees i conceptes, al moviment, a l’intercanvi. El concebem com un homenatge al dret a l’opacitat i a convertir-nos, com defensa Fred Moten, en una nova versió de nosaltres mateixos amb cada estímul, cada experiència.
De manera rizomàtica, seguint el llegat de Deleuze i Guattari, aquesta ruta és una crida a «explorar les connexions entre diferents camps del coneixement i a pensar de manera no lineal i no jeràrquica».
D’exposició en exposició, d’obra en obra, sota la consciència de la nostra multiplicitat, «el dret a no ser un sol ésser», estàtic, definit, fix. Fluïm contínuament creant una cartografia de cada moment, moments que compartim i, tanmateix, no. Permeten que ens convertim en paisatge.
Seguint una versió antitètica a les teories que ens intenten definir, ens entenem com tots igualment incomplets, en un flux de transicions i aprenentatges.
Sent còmplices del traçat d’una cartografia afectiva entre Anna Bella Geiger i Pedro Pinchas Geiger, la galeria Marlborough serà una parada en què l’obra esdevindrà un diàleg que dibuixa els vincles afectius com a paisatge de la nostra història com a persones que es relacionen i comparteixen la presència de l’altre. La presència no performativa que succeeix en viure.
A ADN, Bouchra Khalili exposa els traços d’altres moviments en absència de les persones que els viuen. La violència sistèmica de diferents polítiques envers els moviments migratoris, les cicatrius que queden. Manifestant les transformacions que construeixen l’abans, durant i després de «cantonades» com poden ser les revolucions, les migracions, els ports o les tecnologies noves.
L’obra d’Abdelkader Benchamma existeix en un univers més íntim, en referència a la nostra experiència de l’entorn, la nostra relació amb els objectes que ens envolten. De manera fenomenològica, observem les possibles disfuncions de la nostra relació amb objectes i persones, espais i atmosferes. Reflexionant com a grup d’individus separats sobre les transformacions que succeeixen en aquesta realitat mutable.
Arribant a Victor Lope, «Hi ha una llum que no s’apaga mai» de Cesc Abad ens porta a aprofundir en la nostra relació amb la natura. Sent-ne part i conduint-nos a la recerca de la veritat, si és que existeix. El dret a ser incomplets, l’absència d’integritat orgànica sense l’entorn natural i els altres.
Set comissàries i comissaris del context local ens proposen set itineraris de visita a les galeries de Barcelona Gallery Weekend 2023.
Els textos de Sara Catalán, Pilar Cruz, Mariella Franzoni, Sabel Gavaldon, Gabriel Virgilio Luciani, Zaida Trallero i Veronica Valentini et serviran de guia per descobrir les a través de les seves particulars mirades.
Sara Catalán és comissària de The Over, plataforma cultural que fa servir l’acció i presència artística per a transformar espais, obrir ments, canalitzar la perspectiva de l’artista i generar impacte social. Inicialment itinerant, el projecte compta avui amb una residència d’artistes i un espai de projectes que faciliten espais de reflexió, trobades internacionals, diàlegs i sinergies amb la ciutat. És cofundadora de la Biennal d’Art de Barcelona, que celebrarà la seva primera edició el 2024. Una biennal deconstruïda, que tindrà lloc amb i en la ciutat, penetrant el seu teixit cultural. Inclourà, de forma horitzontal i sense pavellons, residències d’artistes, el seu procés d’investigació i creació i la seva interacció amb la ciutat i els seus habitants. Actualment, també genera relacions amb altres residències al voltant del món (Amsterdam, Ghana, Zimbàbue, Dakar) facilitant intercanvis i col·laboracions entre artistes locals i internacionals, espais d’experimentació i trobada on ampliar la frontera del diàleg de l’art.
Foto: Archie Vienot
Al voltant d'Enric Granados [MAPA]:1. Galería Marlborough. Anna Bella Geiger: Anna Bella Geiger i Pedro Geiger: cartografia afectiva
2. ADN Galeria. Bouchra Khalili, Abdelkader Benchamma. Fanning the spark of hope in the past. Structure
3. Victor Lope Arte Contemporáneo. Cesc Abad: Hi ha una llum que mai s'apaga
El passeig de la comissària Veronica Valentini: Ficcions materials
Com seria una ciutat sense totxos? Quina relació mantenen la ciència i l’artesania? Qu(i)è habita un magatzem? La galeria com a espai de visibilitat o de performance de la imatge? Aquestes són algunes de les preguntes que ens desperten les exposicions de les galeries de Trafalgar. Entre investigacions materials, cultura dels objectes, confabulacions poètiques i herències familiars històriques, el recorregut convida a un viatge funcional i matèric passant per les entranyes de l’arquitectura, les actuacions de la indústria, un passat artístic memorable i jocs conceptuals.
A LAB 36, l’artista veneçolà Oscar Abraham Pabón centra la seva exposició a l’entorn del contrast pictòric del purisme estètic del blanc de la galeria i la materialitat constructiva del maó de la ciutat. Interior-exterior i viceversa. El maó, objecte fetitxe per a l’artista, es converteix en una superfície d’interpretació, partitura, escultura, pintura, obrint tants canals imaginatius com les pràctiques que dispara.
Stella Rahola Matutes desplega al terra de la galeria Dilalica una catifa de més de 2.000 peces de vidre, procedents de peces de rebuig dels tallers d’artesans que l’artista col·lecciona. Entre inventari d’objectes i biblioteca de sabers manuals, l’exposició es completa amb un joc d’imatges i llum en diàleg amb els vidres, que recorden tant l’interior d’un cos humà com l’interior del vidre.
Recentment instal·lada al carrer Trafalgar, Taché Art Gallery dona continuïtat a la Galeria Carles Taché històrica amb un nou projecte impulsat pels fills del fundador, Pablo i Charlie Taché. La galeria presenta la col·lecció privada de la família proposant un ampli recorregut temporal i de pràctiques que entrecreua l’expressionisme abstracte de Miguel Ángel Campano amb l’escultura geològica i urbana de Tony Gragg, l’abstracció geomètrica de Sean Scully, la materialitat espiritual d’Antoni Tàpies, els «Poemes objectes» de Joan Brossa, varietat de mitjans i tecnologies de Michael Joo, les pintures i escultures de Bosco Sodi i les fotografies de Catherine Lee.
A l’exposició «Encara no» de la galeria Bombon Projects, l’artista Enric Farrés realitza una instal·lació d’obres conceptuals, entre les quals una està composta de marcs i una altra de dards. Obres que, juntament amb un títol que suggereix quelcom a punt de succeir, ens conviden a (re)activar la imaginació i trobar en el component material la força formadora de les imatges.
Set comissàries i comissaris del context local ens proposen set itineraris de visita a les galeries de Barcelona Gallery Weekend 2023.
Els textos de Sara Catalán, Pilar Cruz, Mariella Franzoni, Sabel Gavaldon, Gabriel Virgilio Luciani, Zaida Trallero i Veronica Valentini et serviran de guia per descobrir les a través de les seves particulars mirades.
Veronica Valentini practica la curadoria artística i situada d'exposicions i programes duracionals, a nivell local i internacional, al seu càrrec o en col·laboració. És fundadora i directora de les plataformes BAR project i E.M.M.A.; és mediadora de Concomitents, programa nacional d'art dirigit a la ciutadania; i treballa com a responsable de xarxes i residències internacionals a Hangar, centre de producció i investigació artística de Barcelona. El seu treball recent se centra en temes i metodologies relacionats amb la creació de nous públics, els drets culturals, les polítiques d'accessibilitat i la coresponsabilitat en el disseny i la gestió de projectes culturals en clau interseccional.
Carrer Trafalgar [MAPA]:
El passeig de Zaida Trallero: Fragilitat, temps i misteri
Havia de durar per sempre, però va anar així. Els objectes s’esvaeixen i, amb ells, els seus símbols, les seves històries i els seus atributs. Els carrers que recorrem ja no són els que eren, mostren signes d’una nova civilització que ho arrasa tot allà per on passa. Som al centre d’una ciutat que, com moltes altres, pateix les conseqüències de nous models globalitzats. Però no ens aturarem a contemplar els desperfectes. Al contrari, abordarem el recorregut, encara que sigui sobre el paper, de manera sincrònica.
Fragilitat, temps i misteri són conceptes que es despleguen en les tres propostes expositives, utilitzats per posar en qüestió discursos hegemònics o futurs incerts. Si bé la fragilitat és representada per materials com el talc o el paper, el temps s’aborda tant des d’una magnitud de caràcter físic com des de la seva mateixa existència. Teresa Estapé, artista que presenta «Children and Fools» a Chiquita Room, escull el talc (el material més tou en l’escala de Mohs de duresa) per dissenyar unes joies que en la seva aparença brutalista no semblen tan fràgils com són. La portabilitat de les peces impedeix un moviment còmode, pel pes i per la consistència fràgil. I és precisament aquí on resideix l’interès d’Estapé: a col·locar unes joies que t’aturen i que generen així una presa de consciència del propi cos, que s’ha d’estar quiet. En aquest parar, en aquesta improductivitat, radica la fragilitat del nostre temps.
Igualment fràgils es tornen les fotografies que semblaven immortals i que Joan Fontcuberta exposa a «Jardins de pols», a àngels barcelona. L’artista recupera la idea d’iconografia com a «eina per fer una crítica a l’era actual de les imatges». En aquest cas, abordant-la des de l’analògic, però també des del digital. D’una banda, mostra fotografies corcades per microorganismes provocats pel pas del temps, l’efecte deglutori dels quals ha portat a la degradació o deformació de les imatges i de la memòria que retenien. D’una altra, mitjançant l’aplicació d’IA propicia l’aparició de formes vegetals inexistents però fotorrealistes. A partir del fet d’alimentar-se de milions d’imatges preexistents, la IA obté nous resultats. L’esdevenir tràgic de la imatge analògica i l’eufòria productiva de la IA ens situen davant d’un futur incert, en aquest cas sobretot «davant la naturalesa de la imatge, però també de la naturalesa natural», com assenyala l’artista.
D’aquesta manera, cert misteri envaeix les tres propostes, però és l’artista Dis Berlin, a Sala Parés, qui el transmet plàsticament. Amb motius que recorden una temporalitat retòrica, crea una estranya composició. I és des d’aquesta estranyesa, des d’enigmes pictòrics, que l’artista convida a la contemplació, a un estat desaccelerat, per recuperar el món i guanyar el temps.
Set comissàries i comissaris del context local ens proposen set itineraris de visita a les galeries de Barcelona Gallery Weekend 2023.
Els textos de Sara Catalán, Pilar Cruz, Mariella Franzoni, Sabel Gavaldon, Gabriel Virgilio Luciani, Zaida Trallero i Veronica Valentini et serviran de guia per descobrir les a través de les seves particulars mirades.
La pràctica de Zaida Trallero es desenvolupa en diferents àmbits: la curadoria, l’escriptura, la recerca i la gestió cultural. Des del 2017 forma part de l’associació cultural i taller d’artistes trama34 (l’Hospitalet de Llobregat), on porta a terme projectes com Els col·leccionables del kiosk solitari, AF.FAIR. Another fucking fair o Meta Monumental Market. Ha col·laborat amb espais i institucions com La Capella (Barcelona, Casal Solleric (Palma de MAllorca), Salón (Madrid), el Museu d’Història de l’Hospitalet de Llobregat, Chiquita Room, Trastero 109 (Palma de Mallorca), el Museu de l’Empordà (Figueres), el Goethe Institut (Barcelona), la Fundació Tàpies, Sant Andreu Contemporani, Arts Visuals Can Felipa o La Casa Encendida (Madrid). Ha estat tutora de la Sala d’Art Jove. És cofundadora del projecte editorial en línia Site-Specific Conversation. Escriu en publicacions d’artistes i plataformes culturals.
Entre Sant Antoni i Ciutat Vella [MAPA]:
Dissabte 16 de setembre d'11:00 a 11:45h.
Diumenge 17 de setembre d'11:00 a 11:45h.
Visites actives per a famílies amb nens i nenes a càrrec de la comissària independent Alexandra Laudo, fundadora d'Heroínas de la Cultura.
A la galeria RocioSantaCruz, Alexandra parlarà de la pràctica artística d'Oriol Vilapuig, comentarà les obres exposades, i convidarà els i les nenes, així com les persones adultes que les acompanyin, a relexionar sobre el que veuen a partir de preguntes, jocs i altres propostes.
Aforament limitat! Requereix inscripció prèvia a bgw@artbarcelona.es
Edat recomanada: de 7 a 12 anys.
Idioma: català / castellà, segons preferència del grup.- Inici 11:00h
BGW Familiar: Children and Fools, de Teresa Estapé, en Chiquita Room
Dissabte 16 de setembre, de 12:30 a 13:15h.
Diumenge 17 de setembre, de 12:30 a 13:15h.
Visites actives per a famílies amb nens i nenes a càrrec de la comissària independent Alexandra Laudo, fundadora d'Heroínas de la Cultura.
En la galeria Chiquita Room, Alexandra parlarà de la pràctica artística de Teresa Estapé, comentarà les obres exposades i convidarà els nens i les nenes, així com les persones adultes que els acompanyin, a reflexionar sobre el que veuen a partir de preguntes jocs i altras propostes.
Aforament limitat! Inscripció prèvia a bgw@artbarcelona.es
Edat recomanada: de 7 a 12 anys.
Idioma: català / castellà, segons preferència del grup.- Inici 12:30h
ARCO GalleryWalks: de Balmes al Passatge Mercader
Dissabte 16 de setembre, 11:00h. Reserves aquí. PLACES EXHAURIDES.
Diumenge 17 de setembre, 11:00h. Reserves aquí. PLACES EXHAURIDES.
Punt de trobada: Galeria Joan Prats (Balmes, 54).
Un any més, Barcelona Gallery Weekend compta amb la col·laboració de la Fundació ARCO per oferir rutes guiades gratuïtes a les galeries participants: set recorreguts acompanyats per una guia del context local, en els quals galeristes i artistes donaran a conèixer de primera mà les seves exposicions.
Cada itinerari es portarà a terme dues vegades durant el cap de setmana.
Les visites seran en català o espanyol, segons preferència del grup.
Aforament limitat.
Recorregut [MAPA]:3. Zielinsky
4. ProjecteSD
ARCO GalleryWalks: De Gràcia a l'Eixample
Dissabte 16 de setembre, 11:00h. Reserves aquí. PLACES EXHAURIDES
Diumenge 17 de setembre, 11:00h. Reserves aquí. PLACES EXHAURIDES
Punt de trobada: House of Chappaz (Carrer de Ca l'Alegre de Dalt, 55, Baixos C)
Un any més, Barcelona Gallery Weekend compta amb la col·laboració de la Fundació ARCO per oferir rutes guiades gratuïtes a les galeries participants: set recorreguts acompanyats per una guia del context local, en els quals galeristes i artistes donaran a conèixer de primera mà les seves exposicions.
Cada itinerari es portarà a terme dues vegades durant el cap de setmana.
Les visites seran en català o espanyol, segons preferència del grup.
Aforament limitat.
Recorregut [MAPA]:
ARCO GalleryWalks: de Sant Antoni a Ciutat Vella
Sábado 16 de septiembre, 17:00h. Reserves aqui. PLACES EXHAURIDES
Sábado 17 de septiembre, 11:00h. Reserves aqui. PLACES EXHAURIDES
Punto de encuentro: Chiquita Room (Villarroel, 25)
Un any més, Barcelona Gallery Weekend compta amb la col·laboració de la Fundació ARCO per oferir rutes guiades gratuïtes a les galeries participants: set recorreguts acompanyats per una guia del context local, en els quals galeristes i artistes donaran a conèixer de primera mà les seves exposicions.
Cada itinerari es portarà a terme dues vegades durant el cap de setmana.
Les visites seran en català o espanyol, segons preferència del grup.
Aforament limitat.
Recorregut [MAPA]:3. Sala Parés
ARCO GalleryWalks: Eixample dreta
Sábado 16 de septiembre, 11:00h. Reserves aquí. PLACES EXHAURIDES
Sábado 16 de septiembre, 17:00h. Reserves aquí. PLACES EXHAURIDES
Punto de encuentro: 3 Punts (Consell de Cent, 317)
Un any més, Barcelona Gallery Weekend compta amb la col·laboració de la Fundació ARCO per oferir rutes guiades gratuïtes a les galeries participants: set recorreguts acompanyats per una guia del context local, en els quals galeristes i artistes donaran a conèixer de primera mà les seves exposicions.
Cada itinerari es portarà a terme dues vegades durant el cap de setmana.
Les visites seran en català o espanyol, segons preferència del grup.
Aforament limitat.
Recorregut [MAPA]:1. 3 Punts
2. Mayoral
ARCO GalleryWalks: Voltants d'Enric Granados
Dissabte 16 de setembre, 11:00h. Reserves aquí. PLACES EXHAURIDES
Dissabte 16 de setembre, 13:00h. Reserves aquí. PLACES EXHAURIDES
Punt de trobada: Galería Marlborough (Enric Granados, 68)
Un any més, Barcelona Gallery Weekend compta amb la col·laboració de la Fundació ARCO per oferir rutes guiades gratuïtes a les galeries participants: set recorreguts acompanyats per una guia del context local, en els quals galeristes i artistes donaran a conèixer de primera mà les seves exposicions.
Cada itinerari es portarà a terme dues vegades durant el cap de setmana.
Les visites seran en català o espanyol, segons preferència del grup.
Aforament limitat.
Recorregut [MAPA]:2. ADN Galeria
ARCO GalleryWalks: L'Hospitalet
Dissabte 16 de setembre, 17:00h. Reserves aqui. PLACES EXHAURIDES
Diumenge 17 de setembre, 11:00h. Reserves aqui. PLACES EXHAURIDES
Punt de trobada: Galería Alegría (Ronda de la Vía, 7, L'Hospitalet)
Un any més, Barcelona Gallery Weekend compta amb la col·laboració de la Fundació ARCO per oferir rutes guiades gratuïtes a les galeries participants: set recorreguts acompanyats per una guia del context local, en els quals galeristes i artistes donaran a conèixer de primera mà les seves exposicions.
Cada itinerari es portarà a terme dues vegades durant el cap de setmana.
Les visites seran en català o espanyol, segons preferència del grup.
Aforament limitat.
Recorregut [MAPA]:5. ethall
ARCO GalleryWalks: Trafalgar
Dissabte 16 de setembre, 17:00h. Reserves aqui. PLACES EXHAURIDES
Diumenge 17 de setembre, 11:00h. Reserves aqui. PLACES EXHAURIDES
Punt de trobada: LAB 36 (Trafalgar 36)
Un any més, Barcelona Gallery Weekend compta amb la col·laboració de la Fundació ARCO per oferir rutes guiades gratuïtes a les galeries participants: set recorreguts acompanyats per una guia del context local, en els quals galeristes i artistes donaran a conèixer de primera mà les seves exposicions.
Cada itinerari es portarà a terme dues vegades durant el cap de setmana.
Les visites seran en català o espanyol, segons preferència del grup.
Aforament limitat.
Recorregut [MAPA]:1. LAB 36
3. Dilalica