Mayoral

Ferrán García Sevilla (Palma de Mallorca, 1949)

Link artista

Francesca Llopis Planas, (Barcelona, 1956) és una artista visual, especialitzada en pintura i vídeo art. Formada a l'escola EINA, la seva carrera s’inicià als anys 1980 amb l’arquitectura i les influències de l’expressionisme abstracte i del neoexpressionisme. Ha desenvolupat l’activitat artística entre Barcelona, França, Itàlia, Japó i Corea. Les seves obres tenen com a focus principal els seus viatges i la natura. 

Ha participat en exposicions individuals i col·lectives durant més de 40 anys, ha fet intervencions a l’espai públic i, recentment, ha fet instal·lacions en els festivals «Llum», el «Big Draw» al Museu Picasso de Barcelona o al MNAC, entre d’altres. Conserven obra de l’artista el MACBA, el Museu de Terrassa, el Museu d'Art de Sabadell (MAS) i el Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT). 

Link artista

Jaume Plensa (Barcelona, 1955), és reconegut internacionalment com un dels escultors contemporanis més importants de l'actualitat. També és gravador, ha col·laborat en projectes de teatre i òpera amb el disseny del vestuari i l'escenografia, projeccions de vídeo i instal·lacions acústiques. 

Durant els últims 35 anys, ha creat escultures i instal·lacions que uneixen individus a través de l'espiritualitat, el cos i la memòria col·lectiva. La literatura, la psicologia, la biologia, la llengua i la història han estat elements clau al llarg de la seva trajectòria. Utilitzant una àmplia gamma de materials que inclouen acer, ferro colat, resina, parafina, vidre, llum, aigua i so, Plensa dóna pes físic i volum a components de la condició humana i al que és efímer. La seva pràctica artística és una recerca contínua per evocar la bellesa en la simplicitat.

Té una llarga carrera d’obres públiques a tot el món, que obeeix a la seva creença en la capacitat de l'art en els espais públics per crear experiències inclusives i transformadores.

Link artista

Joan Gelabert (Mataró, 1954) també conegut com a Dalí Júnior, és pintor i músic, a més de definir-se com a bruixot, astròleg i ufòleg. Totes aquestes facetes convergeixen a les seves pintures apocalíptiques, que mostren el món destruït pels ovnis. Des de finals dels anys 1970, el seu estil inclassificable, entre pop atòmic i naïf chic i sci-fi, s'ha vist en diferents exposicions col·lectives i sobre l'escenari amb el seu grup Los Berberechos Blues, però Gelabert va optar per abandonar el circuit comercial i convertir la seva residència en una casa museu. 

Recentment, el MACBA va incloure la seva obra a l'exposició «Gelatina dura» (2016), una revisió crítica de l'art dels 80, i el 2018 el museu Mataró Art Contemporani li dedicà una exposició monogràfica.

José Pérez Ocaña (Cantillana, 1947 -  Sevilla, 1983), més conegut com «la Ocaña», va ser artista, performer i activista pels drets LGTBI+. 

El 1971 es va traslladar a Barcelona, on exercí l’ofici de pintor decoratiu per sobreviure i desenvolupà la seva vida artística. Fou una de les principals figures del moviment de la contracultura barcelonina de la dècada de 1970. Utilitzà les seves representacions simbòliques del cos per provocar, i alhora per naturalitzar, fent visible en l’espai públic, un conjunt de pràctiques performatives populars i col·lectives de desobediència de gènere i sexual. La seva gran popularitat continua ocultant la seva obra com a artista, una pràctica singular que va anunciar —trenta anys abans— un model exemplar de fer art per al segle XXI.

Ocaña incorporà nombrosos elements de la religiositat popular andalusa a la seva estètica, resignificant-los com a elements contraculturals i dotant-los de centralitat a les seves obres i també a les exposicions. En l’àmbit del cinema, protagonitzà Ocaña, retrat intermitente (1978), dirigit per Ventura Pons; la película Manderley (1981), dirigida per Jesús Garay, i el curtmetratge Silencis (1982), entre d’altres

Josep Uclés i Cifuentes (Badalona, 1952 – La Roca del Vallès, 2013) fou un artista representatiu del Neofigurisme europeu (o Nova Figuració). El seu art va començar sent fosc, misteriós i de crítica social transgressora, però va evolucionar cap a una subtil ironia, més colorista i poètic, en què l'ésser humà continua sent la força motivadora.

Cal destacar la seva participació en exposicions col·lectives històriques com «Seny i Rauxa» (1978) al Centre Pompidou de París o «Europa '79» a Stuttgart, una mostra que va assenyalar el trencament del sentit progressiu de la història de l'art, imposant una valoració dels individus per sobre de la tendència. També va participar en nombroses exposicions a Itàlia, França, Bèlgica, els EUA, Alemanya i a l’estat espanyol. Actualment la seva obra forma part de diverses col·leccions públiques i privades com el MACBA, el Museu de Granollers i el Museu de Badalona. 

Link artista

Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, 1959) és conegut per les seves accions performatives i per les seves instal·lacions robòtiques. Fou cofundador de la Fura dels Baus i coordinador artístic del col·lectiu. El seu univers creatiu parteix d’un interès pel còmic, l'Art Brut, les avantguardes dels anys 1960, les tradicions populars i l’ecoagricultura; un cosmos que completa amb la seva inclinació per aspectes de la condició humana com la menja, el sexe o la mort. El treball d’Antúnez té el cos i el dibuix com a elements centrals, es mou en l’esfera de l’art de la instal·lació i la performance, i ha estat amarat per allò col·lectiu, per la tecnologia digital i pels procediments col·laboratius. 

Les seves accions, instal·lacions, dibuixos i vídeos han estat presentats en nombrosos museus, festivals i teatres d’arreu del món. També ha rebut prestigiosos premis i distincions.

Martina Pla (Barcelona, 1962), filla de pare dissenyador i pintor, i de mare pintora, és creadora d’indumentària i cartomàntica. Treballa el dibuix espontani del subconscient, indestriable de la seva intensa biografia i del paisatge que l’envolta. 

Des de finals dels anys 1970 fins a finals de 1990, exposa en diferents col·lectives i col·labora amb les galeries Fernando Alcolea i la Sala Parés. A partir del 2000 es desvincula del món expositiu i es dedica a transformar la seva obra anterior pintada a l’oli, deconstruint-la per reconstruir-la, creant així sinèrgies compositives en espais expositius. En aquest sentit, el 2022 presenta el projecte «biologia del paisatge», on la natura i el entorno són estímuls per a la creació pictòrica.

Miquel Barceló Artigues (Felanitx, Balears, 1957) és pintor i escultor. Des dels seus inicis a finals dels anys 1970, es va adscriure al corrent expressionista de recuperació de la pintura, a la qual va imprimir un segell inequívoc de mediterraneïtat. Les seves primeres obres de maduresa se centraven en la intimitat de l'artista i l'acte de pintar. Arran de la seva participació a la Biennal de São Paulo (1981) i a la Documenta VII de Kassel (1982) va esdevenir una de les majors revelacions de l'art espanyol als anys 1980.

El Mediterrani i Àfrica han estat dos dels seus referents més importants, i sempre ha reflectit una gran preocupació per la natura, el pas del temps i els orígens. Barceló ha ampliat el seu camp temàtic a les natures mortes, paisatges saturats de flora i fauna terrestre i marítima. Així mateix, va realitzar sèries de biblioteques i museus en les quals va plasmar el seu interès per la història de la pintura. Fa escultura i ceràmica. Tenen especial rellevància els seus dibuixos, organitzats com a diaris de viatge, en els quals realitza una exploració paral·lela del territori i dels materials de la pintura.

Link artista

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) va començar a exposar la seva obra a finals dels anys 1970, època en què destaca la influència de les avantguardes històriques. El seu interès per la pintura ha transcendit el seu caràcter merament pictòric, esdevenint la seva obra poètica d'igual o més importància que l'anterior.

El paisatge és un tema recurrent en la seva obra, que reprèn i reavalua bàsicament en la producció literària i pictòrica. A través d’aquesta aproximació, la relació amb el paisatge s’examina des de diversos punts de vista no exempts d’ironia i que prenen forma a través de la pintura, l’escultura, la fotografia, la instal·lació, el vídeo o la mateixa intervenció en l’entorn natural. Per a l’artista, l’home forma part del paisatge, és un agent més en la seva conformació i evolució.

Link artista

Ramiro Fernández (Sabadell, Barcelona, 1961) és pintor i gravador. També ha il·lustrat llibres de text, ha fet cartellisme i llibres d’artista. Les seves obres són d’arrel romàntica i reprodueixen escenes serenes protagonitzades per gossos, arbres, tigres, ocells, vaixells de vapor, etc., que ofereixen una narració de traços curts i colors moderats, on la perspectiva i les proporcions es relaxen. Els seus paisatges mostren imatges metafòriques i porten l’espectador a descobrir terres llunyanes o inexplorades.


Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis i ha realitzat nombroses exposicions. La seva obra forma part del fons del Museo Nacional de Arte Reina Sofía (MNCARS) de Madrid, la Fundació La Caixa o la Fundació Vilacasas de Barcelona o el Museu Albertina de Viena, entre d’altres.  

Link artista

Ramon Puiggené (Barcelona, 1958) estudià fotografia a l’Escola Richter-Elisava (1969-72) i és llicenciat en Història de l’art. Ha estat professor a l’Escola Superior de Disseny Elisava i també ha treballat en el món de la comunicació, la fotografia industrial, la fotografia de natura i el retrat, en l’organització de fons documentals i l’arqueologia industrial. Fa gairebé 60 anys que es dedica a la fotografia, que sobretot li interessa per recollir una visió gràfica, per captar allò que li provoca un impacte visual. És la fotografia més propera a la d’un dissenyador, la combinació de llums i colors a través de l’objectiu de la càmera. Al llarg de la seva carrera, ha desenvolupat, entre d’altres, la tècnica que consisteix a donar color, amb anilines, a les fotografies en blanc i negre.

Ha fet una vintena de exposicions. Les seves fotografies figuren a col·leccions i publicacions nacionals i internacionals.

Link artista

Tom Carr (Tarragona, Espanya, 1956; viu i treballa a Sant Quirze del Vallès, Espanya). Professor de la Universitat Internacional de Catalunya a Barcelona, ha impartit classes a l'Escola Massana durant més de 20 anys, així com cursos i conferències a la School of Visual Arts (SVA) de Nova York, Centre Gallec d'Art Contemporània de Santiago, entre altres.

Link artista