Galeria Joan Prats

Artistes representats

Jordi Alcaraz, Pauline Bastard, Erick Beltrán, Alfons Borrell, Cabello / Carceller, Pedro Cabrita Reis, Victoria Civera, Hannah Collins, Carles Congost, Luis Gordillo, Hernández Pijuan, Annika Kahrs, Alicia Kopf, Lola Lasurt, Chema Madoz, Fabian Marcaccio, Enrique Martínez Celaya, Muntadas, Javier Peñafiel, Perejaume, Pablo del Pozo, Fernando Prats, Ràfols Casamada, Caio Reisewitz, Julião Sarmento, José María Sicilia, Teresa Solar Abboud, Juan Uslé

Sobre la Galeria

La Galeria Joan Prats ha estat, des de la seva inauguració el 1976, una de les galeries pioneres en l’escena contemporània internacional, exposant i promovent l’obra dels artistes que representa. La galeria està compromesa en difondre i facilitar la lectura dels diferents llenguatges amb els quals treballen els seus artistes, contribuint, alhora, a la realització de projectes específics.

El tiempo de las lombrices

Dc 15 de setembre, 17 – 21h | Inauguració. Públic professional
Dj 16 i dv 17 de setembre, 10 – 20h | Públic professional
Ds 18 de setembre, 11 – 20h | Públic general
Dg 19 de setembre, 11 – 15h | Públic general

A 'El tiempo de las lombrices', la segona individual de Teresa Solar a la Galeria Joan Prats, l'artista excava, a través del dibuix i l'escultura, una complexa xarxa de túnels creats per a una sempre imminent fugida. Les noves escultures presentades en l'exposició es configuren com a seccions cavernoses o passadissos, amb una clara reminiscència zoomorfa i orgànica, que s'obren davant l'espectador no amb talls nets i quirúrgics, sinó estripats i estrebats: com si fossin fòssils descoberts i, a la vegada, hibridats amb les màquines que els desenterren. La construcció de límits, l'autoprotecció i l'aïllament informen una estructura que comença en el relat autobiogràfic i que acaba en la representació de grans sistemes subterranis com ara el metro urbà o les mines.

Presentem també la peça Tuneladora de ficción, en la qual s'uneix la materialitat geològica del fang amb la del plàstic, una combinació inèdita en l'obra de Teresa Solar, juntament amb una sèrie de dibuixos, que l'artista defineix com a "mapes salvatges": realitzats sobre fotografies de les seves pròpies cordes vocals, els dibuixos inclouen diferents símbols i paraules a manera de mapes psicogeogràfics.

Teresa Solar

El treball de Teresa Solar gira entorn a pràctiques heterogènies que es materialitzen en obres audiovisuals i escultòriques, en les quals els llenguatges de les dues disciplines es connecten i interactuen. Els seus projectes, estructurats al voltant de personatges o agents catalitzadors, es caracteritzen per ser de llarga durada i desenvolupar-se en diferents fases i manifestacions.