3 Punts Galeria

Artistes representats

Beneyto, Blek le Rat, Andrew Bush, José Cobo, Shepard Fairey, José Hernández, Mark Jenkins, Mark Laita, Lantomo, Gerard Mas, Emilio García, Alejandro Monge, Efraïm Rodríguez, Samuel Salcedo, Janelle Lynch, Jan Schüler, Richard Stipl, Ramon Surinyac, Kiko Miyares, Nick Veasey, SRA D.

Sobre la Galeria

Fundada en 1994, 3 Punts Galeria treballa en la promoció de l'art contemporani des de les seves diverses disciplines. La seva visió global de l'art la porta a col·laborar amb galeries i institucions, així com a assistir a fires d'art internacionals.

Les galeries d'art contemporani són un element dinamitzador de l'escena cultural local i internacional, i és per això que 3 Punts crea i participa en iniciatives que generen la mobilització social i la cerca de l'excel·lència en les arts plàstiques. Conscients del compromís de l'art com a element indispensable per a la comprensió i millora de la realitat social, dóna importància a la qualitat de les obres i la professionalitat dels artistes que representa, generant sinergies i complicitats imprescindibles per a l'evolució i penetració del treball artístic en el teixit social.

A més, 3 Punts Galeria considera fonamental impulsar la iniciació de nous col·leccionistes, l'acompanyament en la construcció de les seves col·leccions i l'assessorament continu que enriqueix a totes dues parts, doncs l'aprenentatge és mutu, continu i apassionant.

Celebrating diversity

Dc 15 de setembre, 17 – 21h | Inauguració. Públic professional
Dj 16 i dv 17 de setembre, 10 – 20h | Públic professional
Ds 18 de setembre, 11 – 20h | Públic general
Dg 19 de setembre, 11 – 15h | Públic general

Les obres de 26 artistes aborden el concepte de la diversitat en tots els seus vessants -estètica, cultural, religiosa, de gènere, de raça, etcètera.- a través de diferents aproximacions artístiques i des d'una òptica optimista, en contraposició als temps d'incertesa i foscor que encara estem vivint.

Albert Pinya

El treball d’Albert Pinya (Palma, 1985) parteix d'una ingenuïtat intencionada i irònica que aconsegueix desmantellar les estructures perverses de la realitat. Ha desenvolupat ràpidament un estil propi i identificable, en el qual aplica els codis de la cultura popular, del còmic, de la il·lustració i una meditada estètica ingènua que amaga un tractament precís dels temes que explora.

Alejandro Monge

Alejandro Monge (Zaragoza, 1988) presenta el seu particular llenguatge sense timidesa: hiperrealisme amb influències street art o clàssics barrocs reinterpretats en clau d'art conceptual. Monge ens mostra el seu domini tècnic i la seva versatilitat en tots els sentits, una visió fresca i sense complexos de l'actualitat.

Ana Barriga

El seu treball tracta de fer una revisió de la pintura figurativa a través de la imatge fotogràfica, situant-nos en camins empresos per aquest mitjà, incidint en els nous vessants pictòrics que van sorgir a la finals del segle XX.

Belin

Miguel Ángel Belinchón, (Linares, Jaén, 1980), és una de les figures més importants del panorama de l'art urbà, amb una tècnica depurada, única i hiperrealista aconseguida a través de l'esprai. El seu objectiu és el propi de l'art urbà: traspassar el llenç per a colar-se en les parets dels carrers de tot el món.

Carlos Albert

La producció d'Albert gira entorn del treball amb el ferro i l’acer Corten, modelant-los de tal manera que aconsegueix que les seves peces gairebé cobrin vida, en una cerca contínua del moviment, exploracions de l'espai i la geometria, i reflexions entre l'objecte i el buit.

David Moreno

Les escultures de David Moreno (Barcelona, 1978) es transformen en dibuixos en l'espai. Gràcies a la juxtaposició de petites varetes d'acer, Moreno traça dibuixos vigorosos que traspassen la bidimensionalitat per a instal·lar-se en les tres dimensions.

Efraïm Rodriguez

Efraïm Rodríguez (n. València,viu a Granollers, Barcelona, des de 1977) ha desenvolupat la seva obra a l'entorn de l'escultura figurativa, a escala real, explorant les possibilitats expressives del material i treballant-lo amb una gran virtuosidad tècnica. 

El Edu

El Edu (Barcelona, 1976) va fer els seus primers tags amb esprai al voltant de 1990, i en el 92 va saltar als murs amb una obra a color de la mà de Sunsak (Doing, BTS) en les vies de Marina. La seva afició de llavors es va acabar convertint en un vici al qual segueix enganxat avui dia.

Gerard Mas

El treball de Gerard Mas (Barcelona, 1976) es caracteritza per la precisió formal i la perfecció en l'execució de peces fetes amb materials tradicionals com l'alabastre i el marbre, lleugerament policromats.

Gil Gelpi

Gil Gelpi (Lisboa, 1985), comença els seus estudis en art a les escoles portugueses d'Antonio Arroio i AR.CO al mateix temps que obté la llicenciatura en cinema de la universitat E.S.T.C. Les seves obres són presents en diverses col·leccions privades al Canadà, els Estats Units, Mèxic, Àustria, el Regne Unit, Eslovàquia, Espanya i Portugal.

Grip Face

Des del grafisme contemporani, passant per la instal·lació i la pintura, Grip Face treballa els llenguatges més gràfics fins als més conceptuals i al seu torn planteja des de fa anys un pont entre l'espai públic i l'expositiu.

Javier Mariscal

Javier Mariscal (València, 1950) treballa en tota mena de suports i disciplines artístiques: disseny gràfic, paisatgisme, pintura, escultura, Il·lustració, animació, disseny de producte, disseny d'interiors, multimèdia; sense deixar de trair mai la seva identitat de dibuixant.

Juan Carlos Valdiviezo

L’amor de Juan Carlos Valdiviezo (Machala, Ecuador, 1981) per l'escultura comença des de molt petit, jugant amb fang, encara que no és fins a molts anys després que descobreix la seva passió i el seu talent amb l'argila i la ceràmica. Confessa inspirar-se en la feminitat, la maternitat i la tendresa femenina, encara que diverses de les seves obres mostrin símbols fàl·lics aquí i allà.

Juan Díaz-Faes

Amb una mirada poc pretensiosa cap a la creació artística i un llenguatge visual divertit, Juan Díaz-Faes (Oviedo, 1982) aconsegueix donar vida a amables personatges gràcies a formes geomètriques, línies i patrons bulliciosos.

Kiko Miyares

Kiko Miyares (Llanes-Astuiras, 1977), de formació pictòrica, va anar acompanyant els seus treballs amb l'escultura en fusta. El camí entre l'automàtic i el planificat va deixant passo a una manera de fer que juga entre el treball manual i una planificació cada vegada mes complexa, on els éssers representats en un primer moment es van convertint en elements de construcció.

Lantomo

Els retrats femenins en grafit de Lantomo (Antonella Montes; Roma, 1977; viu a Barcelona), suspesos en un univers personal entre el realisme i la visió, encarnen un sentiment d'aïllament i introspecció embolicat en el silenci a través d'un minimalisme extrem en la composició, mitjà i colors.

Laurence Vallières

Laurence Vallières (Quebec, 1986) ha enlluernat al món amb el seu treball escultural a gran escala en cartó. En usar cartó, material que troba en abundància al carrer, pot crear grans treballs en qualsevol part del món.

Luís Feo

Utilitzant la tècnica del grafit i l'aerògraf, Luis Feo (Toledo, 1975) aborda temes com la fauna o espais on transita, i reflexiona sobre el temps que ens queda a través dels seus vanitas.

Lusesita

Lusesita (Calahorra, La Rioja, 1979) és una de les principals ceramistes de l'escena espanyola. Treballa la ceràmica de manera experimental, creant col·leccions d'objectes i escultures que juguen amb el límit entre l'utilitari i el conceptual, i que estableixen una visió estètica molt personal.

María Carbonell

La pintura figurativa amb referències narratives de María Carbonell (Múrcia, 1980) rastreja temàtiques pròpies als qüestionaments actuals de la nostra societat des d'una perspectiva feminista.

Marria Pratts

L'obra de Marria Pratts (Barcelona, 1988) parla d'un món decadent i mostra hàbits i estereotips del seu entorn. Un discurs fort, estrepitós i irònic que pren com a escenari principal el carrer.

Nick Veasey

Nick Veasey (Reino Unido, 1962) crea tot el seu treball a través de radiografies, fusionant ciència i art.

Ramon Surinyac

Ramón Surinyac (Manlleu, Barcelona, 1974) capta la naturalesa des d'un vessant molt íntim i personal. El resultat és una obra en la qual naturalesa i artifici es fusionen generant un efecte òptic, il·lusori i carregat de dinamisme i ambivalències.

Samuel Salcedo

Les obres de  Samuel Salcedo (Barcelona, 1975) apunten a emfatitzar la naturalesa emmascarada dels éssers humans. Una condició il•lusòria, a vegades grotesca, sovint ridícula però d’alguna manera decent, del ciutadà postmodern. Les seves escultures i personatges sempre qüestionen a l’espectador amb la seva subtil ironia i vulnerabilitat.

Sergio Mora

Sergio Mora (Barcelona, 1975), o MAGICOMORA, és pintor, il·lustrador i dibuixant. Pertany a una generació de joves artistes que a partir del s. XXI van expandir la seva activitat pictòrica més enllà dels límits del llenç. Les seves obres guarden un estil narratiu acusat: un camí que podria fusionar-se amb el de la il·lustració i que reforça les seves conviccions.

Sra. D

Les obres de Sra. D (Lara Padilla), creadora multidisciplinària, dirigeixen l'atenció al poder de la representació femenina a través de la deformació del cos i l'ús del color i les textures, una reivindicació de gènere exhibida a través de grans mans com a instruments poderosos de batalla o peus pesats, imatge de la perseverança de la dona en la seva lluita.