Mayoral

Artistes representats

Rafael Canogar, Eduardo Chillida, Luis Feito, Juana Francés, José Guerrero, Manolo Millares, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Manuel Rivera, Antonio Saura, Antoni Tàpies, Esteban Vicente, Fernando Zóbel

Sobre la Galeria

La galeria Mayoral articula un programa expositiu focalitzat en l’informalisme i l’art de postguerra, tant català com espanyol, amb artistes com Tàpies, Chillida, Millares, Saura, Brossa, Cuixart, Guerrero, Zóbel, Canogar o Feito. Al mateix temps que el fa extensiu a alguns dels artistes avantguardistes claus del segle XX, com Miró, Picasso o Dalí.

Desenvolupa projectes rigorosament comissariats fruit d’un exhaustiu procés de recerca i documentació. La galeria compta amb el suport de les famílies dels artistes, de fundacions i altres institucions la missió de les quals radica a preservar i donar a conèixer el llegat dels artistes que representen. Així mateix, té la complicitat d’un bon nombre de col·leccionistes i museus, tant públics com privats, per acomplir la seva missió. Galeria Mayoral participa en les fires TEFAF Maastricht, TEFAF New York Spring, Frieze New York, ARCOmadrid i Art Basel Hong Kong.

Naturalesa abstracta. Zóbel amb Miró, Tàpies i Hernández Pijuan.

Dc 15 de setembre, 17 – 21h | Inauguració. Públic professional
Dj 16 i dv 17 de setembre, 10 – 20h | Públic professional
Ds 18 de setembre, 11 – 20h | Públic general
Dg 19 de setembre, 11 – 15h | Públic general

Comissariada per Alfonso de la Torre, 'Naturalesa abstracta' permet contextualitzar la presència de l’obra de Fernando Zóbel (Manila, 1924 - Roma, 1984) vinculada a alguns artistes abstractes capitals de la postguerra a Catalunya. 
 
Des de la mirada tutelar de Joan Miró, la mostra presenta la posició de Zóbel com a centre d’energia durant el desenvolupament de l’art d’aquell temps, ja que al seu voltant es podrien trobar bona part dels creadors abstractes, amb la prèvia de Dau al Set fins a la consolidació d’artistes com Antoni Tàpies o Hernández Pijuan.
Al final gairebé tot es transforma en paisatge.
Fernando Zóbel

Antoni Tàpies

Antoni Tàpies i Puig,(Barcelona, 1923 - 2012), va ser un pintor, escultor i teòric de l’art espanyol. Un dels principals exponents a nivell mundial de l’informalisme, està considerat com un dels més destacats artistes espanyols de el segle XX. L’obra de l’artista català gaudeix d’un centre d’estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.v

Fernando Zóbel

Fernando Zóbel (Manila, 1924 – Roma, 1984) estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Harvard. Artista autodidacte, pintor, gra­vador, dibuixant, gran coneixedor de l’art del passat i de l’art del seu temps, va rebre nombrosos reconeixements per la seva tasca museogràfica i el seu elevat conei­xement artístic. Com a col·lecci­onista de la generació abstracta, fou l’impulsor del Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca, inaugurat el 1966.

A finals dels anys cinquanta s’incorporà a les grans expo­sicions internacionals: Before Picasso; After Miró (Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, 1960), Biennal de Venècia (1962) o Modern Spanish Painting (Tate Gallery, Londres, 1962). Es trasllada definitivament a Espanya i el 1959 exposa per primer cop a la Galería Biosca de Madrid, diri­gida per qui serà la seva galerista habitual, Juana Mordó, a la sala de la qual presenta exposicions individuals de 1964 a 1974. També li dediquen exposicions la Bertha Schaefer (Nova York, 1965 i 1968) o la Galerie Jacob (París, 1977), a més de reconegudes galeries i institucions espanyoles.

Joan Hernández Pijuan

Joan Hernàndez Pijuan fou un pintor català d'estil expressionista postcubista. El 1955 va fer la seva primera exposició individual i fou un dels creadors de l'anomenada Escola de Barcelona als anys 1960 amb els membres del grup Sílex, que cofundà el 1956. Després d'una estada a París, s'apropà al gènere de la natura morta i adoptà una figuració geomètrica en què destaquen elements aïllats (fruita, copes, ous) que donen una dimensió metafísica a l'espai. Als 70 incorporà el tema del paisatge: primer el regle i els espais mil·limetrats; després, accentuà la ficció de la perspectiva amb textures, gradacions, etc. A mitjans dels anys 80 abandonà el geometrisme i va tornar a l'informalisme. Fou catedràtic i degà a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya (1981),Creu Sant Jordi (1985) i Premi Ciutat de Barcelona (2004).La seva obra es troba en museus i nombroses col·leccions d'àmbit públic i privat. 

Joan Miró

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d’abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país.