NoguerasBlanchard

Artistes representats

Francesco Arena, Mercedes Azpilicueta, Enric Farrés Duran, Anne-Lise Coste, Leandro Erlich, Joseph Grigely, Rubén Grilo, Marine Hugonnier, Christopher Knowles, Fran Meana, Ester Partegàs, Perejaume, Wilfredo Prieto, Shimabuku, Ignacio Uriarte, Richard Wentworth

Sobre la Galeria

NoguerasBlanchard va obrir el seu primer espai al Raval de Barcelona, l'any 2004, amb l'objectiu d'oferir una visió interdisciplinar de posicions i pràctiques motivades conceptualment. La galeria té interès en establir una relació a llarg termini amb l'artista; acompanyarlo en el desenvolupament del seu llenguatge artístic i en la producció de la seva obra al llarg dels anys. Les exposicions individuals que ofereix la galeria es complementen amb exposicions col·lectives i d'altres projectes.

El 2011 va llançar el primer "Curatorial Open Call", que se celebra anualment i és una oportunitat perquè els comissaris més joves puguin presentar les seves propostes. Altres iniciatives inclouen els "Kitchen Talks", en què es convida artistes, crítics, comissaris i d'altres agents culturals a fer xerrades informals a la galeria.

El setembre del 2012 va obrir un segon espai a Madrid per a generar nous públics, contextos i possibilitats. Situat al costat del MNCARS, el projecte fou pioner a establir, juntament amb altres galeries, un nucli galerístic que enguany ha arribat a les quinze galeries, i que es coneix com a MadridDF. A Catalunya, des de L'octubre de 2015 NoguerasBlanchard es troba ubicada en un nou espai de 540m2 a L'Hospitalet de Llobregat, en un edifici industrial que acull altres galeries i tallers d'artistes.

L'atzar de la restitució. Pepe Espaliú a Barcelona (i Alberto Cardín).

Dc 15 de setembre, 17 – 21h | Inauguració. Públic professional
Dj 16 i dv 17 de setembre, 10 – 20h | Públic professional
Ds 18 de setembre, 11 – 20h | Públic general
Dg 19 de setembre, 11 – 15h | Públic general

Pepe Espaliú arriba a Barcelona el 1971, una ciutat efervescent en la qual residirà fins a 1976 i on entrarà en contacte amb una escena artística que serà fonamental per a l'evolució del seu treball. 
El 1973, Alberto Cardín s'instal·la a Barcelona, on residirà permanentment la resta de la seva vida, participant activament de la vida cultural i intel·lectual de la ciutat.
Aquesta exposició recupera els treballs realitzats per Espaliú a Barcelona en aquests anys i construeix un relat absolutament fictici entre ells i alguns textos d'Alberto Cardín.

Comissari: Joaquín García 

Alberto Cardín

Alberto Cardín (Villamayor 1948 - Barcelona 1992), una de les persones més importants dins dels orígens de la literatura LGTBI espanyola contemporània. Traductor, escriptor, antropòleg, filòsof i assagista, Cardín va ser el responsable d'inaugurar al nostre país la primera secció de literatura exclusivament LGTBI. 

La col·lecció Rey de Bastos, dins de l'editorial Laertes, va veure la llum l'any 1985 i va publicar tant textos acadèmics —Cinema i homosexualitat, de Richard Dyer inicia la col·lecció— com a obres de ficció —autors com Copi, Lawrence  Schimel o Nazario engrosseixen el catàleg—. En relació amb el VIH, Cardín va traduir i va publicar al costat d'Armand de Fluvià, l'històric activista català, un llibre amb una recopilació d'articles publicats als Estats Units sobre el tema. 

Pepe Espaliú

Pepe Espaliú (Córdoba 1953 - 1993) va ser l'artista que més va fer per la visibilitat del VIH en els anys en què el silenci institucional era tan profund que qualsevol manifestació pública, per mínima que fora, resultava un alleujament per a milers persones. Aquest pintor, escultor, performer i escriptor de projecció internacional ja venia reflexionant sobre la identitat en les seves obres i, una vegada que va ser diagnosticat, va virar el timó i va continuar treballant sobre la mateixa qüestió, però ja aplicat a la malaltia.