RocioSantaCruz

Artistes representats

Mar Arza, Blanca Casas Brullet, Jean Denant, Pep Duran, Gonzalo Elvira, Andrés Galeano, Estate Marcel Giró, Lluís Hortalà, Julia Llerena, Germán Lorca, Fina Miralles, Marina Núñez, Sixe Paredes, Lois Patiño, Diogo Pimentão, Estate Palmira Puig-Giró, Miguel Rio Branco, Rubens Teixeira Scavone, Montserrat Soto, Miguel Trillo

Sobre la Galeria

La galeria RocioSantaCruz és un espai dinàmic per a la creació i el pensament contemporani en totes les seves manifestacions. Situat al centre neuràlgic de Barcelona amb més de 300 m2, l’espai acull projectes tant d’artistes consolidats com ara talents emergents.

Fidel a la seva trajectòria des del 1994 a París com a editora de llibres d’artista, el plantejament de RocioSantaCruz és posar el focus sobre arxius inèdits amb l’objectiu de generar un diàleg entre avantguardes de la segona meitat del segle XX i les noves pràctiques contemporànies. La galeria es concep com un espai d’experimentació, un punt de trobada per a la reflexió i un espai per a la difusió de noves pràctiques amb un interès especial en la fotografia, el cinema experimental, l’arxiu i l’edició de publicacions d’artista.

Expo Le Hasard Jamais

De dj. 17 a ds. 19 set. / 10 - 20 h
Dg. 20 de set. / 10 - 15 h

Si bé el títol de l'exposició de Mar Arza parteix del poema de Stéphane Mallarmé, l'atzar provoca que les fulles soltes del poema facin un tomb brusc i, en una ràfega d'aire fresc, s'organitzin en nova successió. Les paraules del poema, llançades a la seva sort, comencen un nou encapçalament, del qual la seva última expressió és una marca d'aigua que condiciona la seva lectura.

El recorregut per les diferents obres que podran veure's en la Galeria RocioSantaCruz, mostren la sinonímia entre un terme aparentment nítid com és l'atzar, i un sistema fix continu que condiciona l'administració de sorts. Hi ha daus que cauen sempre del mateix costat. Hi ha atzars que no sorgeixen precisament per atzar.

Mar Arza

El treball de Mar Arza (Castelló, 1976) s'aproxima a la paraula, investigant la seva evolució i resignificacions, la naturalesa visual pròpia del llenguatge i les friccions que es creen entre els mons textuals i visuals, en contenir missatges complementaris o antagònics. Li interessa l'ús del llenguatge i els seus punts cecs, que representen eines importants per a nomenar parcel·les inexplorades del pensament.