Pigment Gallery

Artistes representats

Rosa Artero, Enrique Asensi, Anke Blaue, Rosanna Casano, Penélope Clot, Adalina Corominas, Daniel Cuervo, Ramón Enrich, Juan Escudero, Marta Fàbregas, Luis Feo, Diego Ferrari, Marcelo Fuentes, Rosa Galindo, Marcos Isamat, Anne Kuhn, Rubén Martín de Lucas, David Morago, Aurelio San Pedro, Dominica Sánchez, Carlos Tárdez, Manu vb Tintoré, Alberto Udaeta, Vèronique Villaret

Sobre la Galeria

En el mes de gener de 2016 neix a Barcelona la galeria Pigment Gallery. Va ser fundada amb la voluntat d'adaptar-se a la societat global canviant de manera interactiva, amb la principal finalitat de fer arribar l'art contemporani a qualsevol persona que tingui inquietuds i sensibilitats cap a l'art.

Pigment Gallery es dedica a la promoció i difusió de l'art contemporani, en una línia que va des de la figuració moderna fins a l'abstracció més pura, amb l'objectiu de donar a conèixer nous artistes, ja siguin locals o estrangers, i presentar les seves obres a nivell estatal i internacional, especialment en les principals fires d'art contemporani celebrades per tot el món. La galeria aposta per fer una lectura de la realitat i les tendències actuals que s'allunyi de les modes i els tòpics, que busqui noves veus que aportin un aire fresc al món de l'art. Descobrint, compartint, invertint i generant espais de debat que vagin més enllà del simple fet expositiu.

L'exposició 'Antropoceno' de Pigment Gallery per Barcelona Gallery Weekend 2020 tindrà lloc en Montoya. 

Expo Notes on the Anthropocene

De dj. 17 a ds. 19 set. / 10 - 20 h
Dg. 20 de set. / 10 - 15 h

Tres diferents cossos d'obra investiguen i expressen la nostra relació amb la naturalesa, en concret l'ambivalència i ambigüitat de viure en l'Antropocè. L'Antropocè s'ha descrit, diversament, com una època històrica, una posada al dia de l'exaltació romàntica, una realitat científica, una qüestió econòmica i moral.

Mitjançant les disciplines del vídeo, la fotografia artística i la pintura, tres creadors contemporanis qüestionen la relació entre els regnes de l'humà i el no humà. Diego Ferrari literalment dibuixa línies en el territori; Rubén Martín de Lucas estableix “Repúbliques mínimes"; Rosa Galindo crea gegantescos llenços impressionistes els materials dels quals desmenteixen el seu aparent bucolismo. Aquests artistes adopten un plantejament lúdic que atreu a l'espectador a l'enigma del Antropoceno. En aquesta exposició cada artista aborda amb la seva pròpia mirada l'assumpte de com vivim i afrontem la destrucció actual de la naturalesa, al mateix temps que desafia a l'espectador a construir la seva pròpia visió i atorgar veracitat a les obres exposades.

Diego Ferrari

Diego Ferrari és un artista i fotògraf amb més de 21 anys d'experiència en exposicions, residències i conferències sobre els seus projectes a tot el món. La seva pràctica qüestiona la relació entre els valors socials i els espais públics, amb un interès particular en la relació entre el cos i el seu entorn, articulant maneres d'experiències individuals i col·lectives i relacions socials.

Rosa Galindo

Rosa Galindo (Barcelona, 1962) comença la seva carrera artística fa 20 anys fruit de la seva formació en art i disseny a Milà, Bologna i Barcelona, amb la necessitat d'expressar artísticament el seu món interior. És per això que la pintura sempre ha acompanyat i ajudat a l'artista barcelonina, actuant de manera vital en la seva manera de veure la vida.

Durant el seu recorregut artístic ha utilitzat diverses tècniques entre eles dobles collage, olis, mòbils… sent especialment reconeguda per els seves obris de pintura inversa sobre metacrilat. Les seves obres formen part de diverses col·leccions privades com la Fundació Vila-Casas.

Rubén Martín de Lucas

A través de projectes que conformen un discurs compromès i crític, Rubén Martín de Lucas (Madrid, 1977) ens convida a reconsiderar la nostra relació amb el territori, abordant temes com la gradual reducció d’espai per a la vida salvatge, la superpoblació, el caràcter artificial de les fronteres, la naturalesa líquida del concepte nació o la dicotomia entre agricultura industrial i agricultura natural.