RocioSantaCruz

Artistes representats

Mar Arza, Miguel Rio Branco, Antoni Campañà, Vari Caramés, Blanca Casas Brullet, Ceesepe, Nicolás Combarro, Jean Denant, Pep Durán, Gonzalo Elvira, Andrés Galeano, Marcel Giró, Lluís Hortalà, Ouka Leele, Marcos López, German Lorca, Fina Miralles, Miquel Mont, Marina Núñez, Sixe Paredes, Lois Patiño, Diogo Pimentão, Palmira Puig-Giró, America Sanchez, Montserrat Soto, Rubens Teixeira Scavone, Miguel Trillo.

Sobre la Galeria

La galeria RocioSantaCruz és un espai dinàmic per a la creació i el pensament contemporani en totes les seves manifestacions. Situat al centre neuràlgic de Barcelona amb més de 300 m2, l’espai acull projectes tant d’artistes consolidats com ara talents emergents.

Fidel a la seva trajectòria des del 1994 a París com a editora de llibres d’artista, el plantejament de RocioSantaCruz és posar el focus sobre arxius inèdits amb l’objectiu de generar un diàleg entre avantguardes de la segona meitat del segle XX i les noves pràctiques contemporànies. La galeria es concep com un espai d’experimentació, un punt de trobada per a la reflexió i un espai per a la difusió de noves pràctiques amb un interès especial en la fotografia, el cinema experimental, l’arxiu i l’edició de publicacions d’artista.

Biografia # Dissociada

Dc 15 de setembre, 17 – 21h | Inauguració. Públic professional
Dj 16 i dv 17 de setembre, 10 – 20h | Públic professional
Ds 18 de setembre, 11 – 20h | Públic general
Dg 19 de setembre, 11 – 15h | Públic general

Aquest projecte sorgeix de la voluntat de treballar sobre dispositius com les vitrines o taulells que trobem quotidianament en botigues i centres comercials per a mostrar objectes i mercaderies. No tant per a explorar les relacions amb aquests objectes que solen instal·lar-se ni per a estatitzar especialment els materials, sinó més aviat per a abordar-los com a estructures que s'articulen amb l'absència i la distància. Una absència que permet la projecció fantasmàstica del desig, augmentada per la distància que transforma el conjunt en artefacte de la visió.

Per a tractar d'aconseguir-ho llavors els he separat en plans diferents: paret, estructura i pla de superfície. Distanciar el mur utilitzant una prestatgeria que crea una profunditat i oposar-lo amb els metacrilats, opacs o transparents. Els reflexos i la separació visual converteixen tot el que se situa darrere en una imatge purament òptica. Tal intenció m'ha portat a utilitzar plans de color pintats directament sobre la paret que desborden la «forma» creada per l'estructura, com un pla dissociat. Les prestatgeries metàl·liques industrials, estructures antropomòrfiques i al mateix temps metàfores del quadre, introdueixen la profunditat, seccionada pels metacrilats que afirmen un pla de superfície que separa visualment el conjunt i remet a la percepció de l'espectador.

Miquel Mont 

Miquel Mont

Miquel Mont (Barcelona, 1963) reflexiona sobre la percepció de l'espai d'exposició a través de la pintura, els límits físics del quadre i la seva progressiva expansió en l'espai. Considerar la seva obra com a pintura és retallar les seves possibilitats, atès que objecte, suport i contingut són termes omnipresents en el treball de l'artista, el qual qüestiona la validesa de continuar pintant en el segle XXI. El seu procés parteix de teories que estudien la percepció de la pintura, en les quals el diàleg de la mateixa amb l'entorn és de màxima importància per a la creació. Les seves peces habiten la paret, escapant-se de la fórmula tradicional del quadre.