Sala Parés – Espai 1

Artistes representats

Marcos Cárdenas, Ángel Mateo Charris, Toni Catany, Garikoitz Cuevas, Carlos Díaz, Adrián Espinós, Leticia Feduchi, Lourdes Fisa, Gonzalo Goytisolo, Núria Guinovart, Rafel Joan, Ángel Marcos, José María Guerrero Medina, Anna Miquel, Carlos Morago, Marcos Palazzi, Magí Puig, Alejandro Quincoces, Miguel Rasero, Xavier Rodés, Alberto Romero, Eduard Resbier, Joseba Sánchez Zabaleta, Gonzalo Sicre, Lluís Ventós, Albert Vidal

Sobre la Galeria

Els rossinyols del Japó són hostes al Camp de l'Abadia

Dc 15 de setembre, 17 – 21h | Inauguració. Públic professional
Dj 16 i dv 17 de setembre, 10 – 20h | Públic professional
Ds 18 de setembre, 11 – 20h | Públic general
Dg 19 de setembre, 11 – 15h | Públic general

“E invitados invisibles que entran y salen a voluntad”
Czeslaw Milosz

El Camp de l’Abadia està situat a Arnes, terme municipal de la Terra Alta (Tarragona) que limita amb Teruel. En aquest lloc a la riba del riu Estrets està la meva casa. A principis de la primavera de 2020 i coincidint amb l'inici del confinament a causa de la Covid-19, m’hi vaig establir durant un any. En aquestes circumstàncies, vaig decidir començar una nova sèrie en el meu treball. Tots els elements que tenia al meu voltant els vaig utilitzar amb la finalitat d'interpretar-los: el riu, el canal de reg, el safareig, els marges de pedra, l'arquitectura del lloc i la naturalesa.

Miguel Rasero

Miguel Rasero (Còrdova, 1955) és un artista establert a Barcelona. Treballa indistintament el llenguatge de la pintura i de l'escultura i les seves temàtiques són especialment variades, des de la natura morta fins a pintures que reinterpreten obres clàssiques de la història de l'art.

No obstant això, la temàtica de la natura morta sempre ha romàs en en la seva trajectòria mitjançant la tècnica del collage, que li permet recrear textures, crear perspectiva i dotar d'una gran lluminositat a les seves obres. En constant evolució, Rasero sempre s'atreveix a incorporar elements innovadors, de tal manera que el seu registre d'obra s'enriqueix amb noves sèries, matisos i elements que ens sorprenen en cada nova exposició, mantenint la línia coherent que vertebra el seu discurs com a artista.