Sala Parés – Espai 2

Artistes representats

Marcos Cárdenas, Ángel Mateo Charris, Toni Catany, Garikoitz Cuevas, Carlos Díaz, Adrián Espinós, Leticia Feduchi, Lourdes Fisa, Gonzalo Goytisolo, Núria Guinovart, Rafel Joan, Ángel Marcos, José María Guerrero Medina, Anna Miquel, Carlos Morago, Marcos Palazzi, Magí Puig, Alejandro Quincoces, Miguel Rasero, Xavier Rodés, Alberto Romero, Eduard Resbier, Joseba Sánchez Zabaleta, Gonzalo Sicre, Lluís Ventós, Albert Vidal

Sobre la Galeria

Encaraments

Dc 15 de setembre, 17 – 21h | Inauguració. Públic professional
Dj 16 i dv 17 de setembre, 10 – 20h | Públic professional
Ds 18 de setembre, 11 – 20h | Públic general
Dg 19 de setembre, 11 – 15h | Públic general

Si la figuració fos equivalent a una mirada clara i l'abstracció a uns ulls tancats, l'obra de Dominika Berger constituiria la més depurada fusió de totes dues opcions. Els rostres que protagonitzen la seva pintura, trassumptes icònics de l'autora, apareixen a vegades fragmentats i altres amb els ulls tancats, i es reconverteixen en una topografia que, igual que en “El Hacedor” de Borges, acaba per compondre un laberint de línies.

Cada llenç de Berger constitueix un repte per a la introspecció. La faç – més dibuixada que pintada- desprèn una aura de plenitud espiritual: poques vegades l'existència s'ha representat tan explícitament a través de la fragmentació del rostre humà.

Dominika Berger

"Al llarg de la meva trajectòria com a artista, el rostre humà, sovint el meu, ha estat el protagonista de la meva obra, moltes vegades convertida en diari personal. Produïa quadres acromàtics, que reflectien els dies deslluïts en la meva Polònia natal. Els únics colors eren els de la terra, de l'orgànic i el natural.

El tema del rostre em perseguia, encara que en algun moment els llenços van començar a poblar-se de clatells, colls, i gairebé de la figura humana sencera. Gradualment, va anar apareixent el color. Sense embrago, les cares no van desaparèixer".