àngels barcelona

Artistes representats

Pep Agut, Daniel G. Andújar, Cecilia Bengolea, Lúa Coderch, Peter Downsbrough, Marcelo Expósito, Harun Farocki, Esther Ferrer, Joan Fontcuberta, Daniela Ortiz, Mabel Palacín, Mònica Planes, Jaime Pitarch, Jorge Ribalta, Oliver Ressler, Pedro G. Romero, Mireia c. Saladrigues, Michael Snow, Ania Soliman, Richard T. Walker, Oriol Vilanova.

Sobre la Galeria

àngels barcelona és un projecte sorgit el 2007 des de l'experiència acumulada amb la Galeria dels Àngels (1995 - 2007).

Situada al barri del Raval, àngels barcelona actua com a plataforma per a les manifestacions artístiques contemporànies, amb l'objectiu de trascender disciplines i fomentar el pensament crític al desenvolupar un programa que reuneix col·laboracions amb artistes, comissaris i altres agents culturals de l'àmbit local i internacional. La galeria és un espai on els discursos històrics, socials, polítics i mediàtics són replantejats. àngels barcelona construeix, promou i explora nous ponts culturals, així com pràctiques artístiques experimentals.

Ni crudo ni cocido

Dc 15 de setembre, 17 – 21h | Inauguració. Públic professional
Dj 16 i dv 17 de setembre, 10 – 20h | Públic professional
Ds 18 de setembre, 11 – 20h | Públic general
Dg 19 de setembre, 11 – 15h | Públic general

Ni crudo ni cocido (Ni cru ni bullit) neix a partir de la col·laboració entre dues galeries, àngels barcelona i Estrany - de la Mota. En aquest intent de definir-se o trobar-se a partir de l'altra galeria, fracassa el projecte de trobar una definició que no parteixi de la comparació amb l'altre. No obstant això, fracassa bé, és un bon fracàs, perquè la comparació entre galeries és una impossibilitat en el moment en què és la veu de les artistes qui encarna el diàleg. La galeria és un espai, i són les obres de Pep Agut, Martí Anson, David Bestué, Carlos Casas, Lúa Coderch, Patricia Esquivias, Joan Fontcuberta, Gerard Ortín, Patricia Esquivias, Daniela Ortiz i Alex Reynolds els elements dispars d'aquest diàleg, d'aquest intent d'obrir un espai expositiu que simplement possibiliti la relació dels elements. Ni crudo ni cocido posa en evidència la impossibilitat de deixar de definir-nos a partir de l'Altre, però obre bretxes en la significació de l'Altre.

Alex Reynolds

Alex Reynolds (Bilbao, 1978) viu i treballa entre Brussel·les i Berlí.
La seva obra opera a través de múltiples registres i formats, centrada en la imatge en moviment i la performance, però també treballant la instal·lació, el text o la fotografia. Les seves pel·lícules es desfan de la distinció entre l'anàlisi de codis cinematogràfics estructuralistes i el cinema narratiu. En permetre que aquests dos enfocaments entrin en contradicció i coexistència en el seu treball, el cinema s'erigeix com una recerca de l'interpersonal.
La pràctica de Reynolds, profundament afectiva mentre es nodreix del llegat del cinema experimental i conceptual, genera reflexions sobre la intimitat, la mirada i la comunicació, convidant el públic a qüestionar de manera activa el seu rol com a espectador.

Carlos Casas

L'obra de Carlos Casas (Barcelona, 1974) se situa entre el cinema documental i l'art visual i sonor, tractant d'ampliar les fronteres de l'experiència visual contemporània, com ho faria un antropòleg però tenint en compte els objectius d'un artista. Les seves obres documenten amb poesia i precisió els llocs i les persones que habiten els límits del nostre planeta.

Daniela Ortiz

El treball de Daniela Ortiz (Cuzco, el Perú, 1985) busca generar espais de tensió on s'explorin les concepcions de raça, classe, nacionalitat i gènere mostrant el funcionament social com una estructura basada en la inclusió i l'exclusió. Durant els últims anys diverses de les recerques i projectes que ha desenvolupat giren al voltant de la situació migratòria i la gestió que realitzen els estats i les societats receptores en resposta a aquesta.

David Bestué

David Bestué (Barcelona, 1980) s'interessa per la relació entre text, escultura i arquitectura. La seva pràctica experimenta amb idees preses de la poesia, la història de l'art i l'arquitectura, posant a prova fins a on es poden portar tant literal com conceptualment. En fer petits canvis en escenaris públics i domèstics, les seves obres creen situacions absurdes que qüestionen les nostres convencions de comportament, i busquen establir vincles temporals i fràgils entre les formes permanents i la presència d'elements transitoris, tant humans com inanimats en l'espai.

Gerard Ortín Castellví

Gerard Ortín Castellví (1988, Barcelona) és artista i cineasta. És llicenciat en Bellas Arts per la Universitat de Barcelona, MFA al Sandberg Instituut d’Àmsterdam i MA Artists’ Film and Moving Image a Goldsmiths University of London, on actualment cursa un doctorat. Ha exposat a la Fundació Joan Miró (Barcelona) així com a Tabakalera (Donostia), Stedelijk Museum Bureau of Amsterdam, Office for Contemporary Art (Oslo), Open (Reykjavík), Seager Gallery (Londres). Els seus treballs s’han projectat a llocs com LUX (Londres), Anthology Film Archives (Nova York), Zumzeig Cinecooperativa (Barcelona) o Numax (Santiago de Compostela). La seva darrera pel·lícula Reserve va rebre la menció al millor curt a la 42.ª edición del Festival Cinéma du Réel (Paris).

Ha treballat amb la Galería Estrany-de la Mota i la Galeria Àngels Barcelona i sovint col·labora amb la cooperativa de cineastes i artistes Tractora així com amb la productora Pirenaika.

Joan Fontcuberta

Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) és un reconegut fotògraf conceptual, a més de teòric, editor i comissari, que ha tingut un paper significatiu en la tasca d'aconseguir reconeixement internacional per a la història de la fotografia espanyola, havent obtingut el prestigiós premi Hasselblad el 2013. La seva obra se situa en l'espai que queda entre els àmbits de la «realitat» i la «ficció», fabricant il·lusions fotogràfiques lliurement inspirades en «la realitat». En el seu treball aconsegueix crear un univers visual en el si dels conceptes de veritat i ficció estan estretament entrellaçats. Aquest diàleg, però, mai arriba a una conclusió definitiva, sinó que manté la seva imprecisió de forma constant. En molts sentits, el treball de Fontcuberta prediu i integra en el seu si el radical impacte de la manipulació digital en l'àmbit de la pràctica fotogràfica contemporània.

Lúa Coderch

Lúa Coderch (Iquitos, Perú, 1982) fa servir la investigació no per convertir-se en experta en un tema concret, sinó per explorar la superfície de les coses i la materialitat de les narratives personals i històriques. Per això la seva obra utilitza pràctiques narratives i objectuals en vídeos, performances i instal·lacions que configura com a dispositius d'investigació. El seu treball se centra en la dimensió superficial, estètica i fenomenològica de la nostra vida compartida i les seves implicacions filosòfiques i polítiques latents.

Martí Anson

Martí Anson (Mataró, Barcelona, 1967) treballa amb instal·lacions arquitectòniques, amb estructures que interpel·len directament l’espectador a partir de la dislocació del punt de vista i desafiant la seva manera de pensar. Els espais suposadament habitables i aparentment amables que realitza no plantegen una crítica arquitectònica o una denúncia social sobre els llocs que habitem: tenen més a veure amb el temps i la seva percepció. No és l’objecte final el més important sinó la història resultant. Així mateix, obre el seu treball cap a terrenys interpretatius que busquen una certa posada en crisi de l’espectador.

Patricia Esquivias

Patricia Esquivias (Caracas, Venezuela, 1979) construeix les seves narracions a partir de memòria, anècdotes i informació, conformant unes narracions en les quals l’autora llegeix el text i presenta els documents a una càmera fixa sense cap tall i evitant qualsevol tipus de muntatge posterior. En les seves creacions les microhistòries s’entremesclen amb la gran Història de forma aparentment dispersa, en un intent de revelar la impossibilitat de narrar la història de manera lineal, simple i objectiva. El to personal que acompanya a les imatges dota de veracitat a la història, el que no impedeix que sigui després qüestionada. 

Pep Agut

Partint de la seva doble formació en la pràctica de la pintura i la fotografia, Pep Agut (Terrassa, Barcelona, 1961) enfoca aviat el seu interès en els problemes de la representació, el paper de l'artista i el lloc de l'art.

Entenent l'espai de l'art com l'espai públic per excel·lència més enllà de tota condició d'època o cultural particular i preocupat per la posada en circulació de les produccions artístiques i les maneres de producció de sentit, Agut desenvolupa un complex i personal procés de treball que li permet imbricar el seu projecte estètic amb el seu posicionament polític