Alalimón

Artistes representats

Manolo Acedo, Juan Cobo Escorial, Vanesa Muñoz, Shinji Nagabe, Gema Polanco, Paco Puentes, Eduard Resbier, Nathalie Rey, Simona Rota, Virginia Rota, David Salcedo, Varvara Guljajeva & Mar Canet, Rocío Verdejo, Rafael Arocha, Fernando Bayona.

Sobre la Galeria

Alalimón Galeria, inaugurada l'any 2019, és un espai dedicat a l'art contemporani, amb especial interès per la fotografia i els nous mitjans. El seu treball, a més de centrar-se en la part expositiva de la galeria, també s'ocupa de l'objecte llibre, amb una àmplia oferta d'fotollibre i llibres d'artista. A  la galeria es duen a terme presentacions, xerrades i tallers de múltiples temàtiques. La filosofia sota la qual treballa la galeria és la de la col·laboració, per tal de crear noves xarxes en el circuit artístic / cultural i connectar i promocionar els artistes amb els quals treballa.
Alalimón genera una programació, producció i disseny d'exposicions pròpia. Alhora, es presenta com un espai obert a propostes externes, es configura com un lloc ofert a exposicions emergents o pop up que no tenen un lloc físic per desenvolupar-se. D'aquesta manera i en consonància amb la seva forma col·laborativa d'entendre el galerisme, es dedica a la promoció dels seus artistes, a el mateix temps que pretenen donar noves oportunitats a diferents propostes culturals.

Sísif, escapar de la tragèdia a través de la física

Dc 15 de setembre, 17 – 21h | Inauguració. Públic professional
Dj 16 i dv 17 de setembre, 10 – 20h | Públic professional
Ds 18 de setembre, 11 – 20h | Públic general
Dg 19 de setembre, 11 – 15h | Públic general

La concepció filosòfica del temps planteja una repetició del món. Aquest s'extingiria per a tornar a crear-se. L'etern retorn portarà a la perfecció de l'univers, perquè en cada reinici es polirà cada esdeveniment fins a quedar perfecte.

Així ens trobarem amb l'etern retorn del mateix. Haurem d'obrar de manera que un horitzó d'infinits retorns no ens intimidi. Triar la forma perquè si s'hagués de viure la vida de la mateixa manera i en el mateix ordre, pogués fer-lo sense temor. Quan el ser aconsegueixi viure sense por i per consegüent estimar la vida per a, així, desitjar l'etern retorn.

En la mitologia es mostra un Sisifo tràgic, condemnat a pujar una pedra per l'alt de la muntanya cada dia de la seva eterna existència, segons els déus el càstig més cruel que existia, la tragèdia del treball inútil, escometent-se a la seva tasca sabent així que no transcendirà massa els nostres actes.

Vanesa Muñoz Molinero

Les escultures de Vanesa Muñoz Molinero (Madrid, 1979) posseeixen la bellesa del paradoxal, en situar-se en la cruïlla entre la cerca de l'immanent i l'anhel de transcendència, entre les emocions com a matèria primera que dimensionen l'obra i la voluntat de superar aquestes contingències mitjançant un procés d'abstracció mental.


Muñoz es trasllada a Barcelona l’any 2000, on cursa Filosofia en la Universitat de Barcelona (2009), després de diplomar-se com a Tècnica Superior en Escultura en la Escola Massana de Barcelona (2006) i Tècnica Superior en Escultura de Metall a l’Escola La Palma de Madrid (1999). Acabant els estudis de filosofia, es va allunyar totalment de l’enfocament antropològic, prenent com a única font de creació sobre aspectes matémáticos i físics.