Ana Mas Projects

Artistes representats

Manel Armengol, Raúl Díaz Reyes, Quisqueya Enríquez, Carmen Marical, Xavier Miserachs, Laercio Redondo, Soledad Sevilla, Joaquim Chancho, Regina Gimenez, Mercedes Mangrané, Melvin Martínez, Lucía C. Pino, Àngels Ribé.

Sobre la Galeria

Ana Mas Projects és una galeria d'art contemporani nascuda l'any 2015 i amb seu a Barcelona, ​​al primer pis d’una nau industrial dels anys 70. Des dels seus inicis, també manté una programació paral·lela a San Juan (Puerto Rico). Representa una selecció multigeneracional de 13 artistes, espanyols i internacionals, dels quals dos terços són dones. 

La pràctica d’aquests artistes explora un ampli ventall de mitjans que reflecteixen la diversitat de discursos i narratives formals i conceptuals que defineixen el nostre temps, la galeria treballa per donar suport a la seva visió en un diàleg amb crítics i comissaris, institucions i col·leccionistes, per tal d’impulsar la recerca i el desenvolupament del seu treball. AMP és el resultat de l'experiència acumulada de dos projectes anteriors, la galeria masART (2004-2012) i la galeria Maserre (2013-2015).   
 

Un martillo en la cabeza

Dijous 15.09:
A partir de les 12h, inauguració per a professionals / 18h públic general
Divenres 16 i dissabte 17.09: 11 - 20h 
Diumenge 18.09: 11 - 15h

‘Un martillo en la cabeza’, la primera exposició a la galeria de l’artista Damaris Pan que reuniex una selecció de pintures recentes poblades del característic llenguaje de formes, textures i paleta de colors de la autora vasca i que s’emmarca dins el programa del Barcelona Gallery Weekend 2022.

Un martillo en la cabeza sorgeix d’una extirpació que Damaris Pan fa del títol del tercer capítol de la sèrie Berlin Alexanderplatz, de Rainer Werner Fassbinder. Un golpe de martillo en la cabeza puede dañar el alma és el títol de Fassbinder a què remet Damaris Pan, i fa venir a la memòria l’onomatopeic Franz Biberkopf, un personatge grotesc, imatge representativa del lumpen d’entreguerres. Un martillo en la cabeza sona també a artefacte ACME, a desenllaç d’una persecució entre el Coiot i el Correcamins. I no ho dic perquè sí, a la pintura de Damaris Pan hi ha molt de tot això, d’onomatopeia i d’ironia. Potser per això la seva manera de parlar de pintura és lliure de tota afectació, perquè, malgrat deixar-hi l’ànima, és capaç de definir com a cacauets unes formes recurrents que apareixen als seus quadres, i que en realitat ho són; de vegades són cacauets, i evoquen Las gafas del pintor (1978), de Carlos Alcolea. Fan pensar en aquestes ulleres perquè en Alcolea al·ludeixen a una banda de Moebius, que al seu torn representaria la seva visió de la pintura. Una banda sense interior ni exterior delimitat, una superfície no orientable que bé podrien ser aquests cacauets de Damaris Pan, o bé els cacauets podrien ser un Moebius, una idea de l’infinit omplert d’aquest color que fins fa poc encara es deia carn. Carn de qui? Carn de ningú. Si de cas pells, que és el que aflora en cadascuna de les seves pintures. Pintar cacauets per diluir, potser, la noció de límit, o potser per a tot el contrari, per crear-se una cambra pròpia de formes amables, de vegades toves i viscoses, com ho farà Louise Bourgeois, amb unes carns amb les quals tindrà molt a veure Damaris Pan.

Damaris Pan

Damaris Pan (Mallabia, 1983, resideix i duu a terme la seva pràctica artística a Bilbao). Les seves obres no se sotmeten a temes concrets sinó que tracten de respondre a les exigències de l’esdevenir material de l’obra des de la seva pròpia
singularitat, de manera que les seves pintures es tornen catalitzadors d’interrogants i qüestionaments que l’interpel·len sobre l’art i la vida.

Entre les seves exposicions més recents destaquen la individual ‘Veri Pery’ en Halfhouse (Barcelona, 2022), ‘Banyes a la Vista’ en BilbaoArte (2020) i ‘Que bruna estàs’ en Sala Rekalde (Bilbao, 2018); el duo Sugaar al costat de Fiona Mackay en la Cibrián Gallery (Donostia, 2021), la col·lectiva ‘Torn de Rèplica’ en el Museu Pati Herreriano i comissariada per Javier Hontoria (Valladolid, 2021) i ‘Bi Dos Two’ en Azkuna Zentroa (Bilbao, 2018). Ha participat en diverses residències com
Kunsthochschule Weissensee Berlin (2005), en Art OMI a Nova York (2018) i en Sichuan Fini Arts Institute en Chongqing, la Xina (2019). Recentment ha estat guardonada amb el Premi Gure Artea 2021, en la categoria de reconeixement a l’activitat artística. A més, en la convocatòria de 2021 ha rebut una de les dues Ajudes anuals a la Pràctica Artística APA de Eremuak.

La seva tesi doctoral (2014) la va defensar des del desviament com a fonament artístic sota el títol “Lo Bueno, lo Bello y lo Berdadero”. Compagina la creació amb el treball de docència en el Departament de Pintura de la Facultat de Belles arts de la Universitat del País Basc.