Alexander Calder

Alexander Calder (Filadèlfia, 1898 – Nova York, 1976). Fill d’un escultor i una pintora, a meitat dels anys vint, estudia a Nova York i el 1926 es trasllada a París, on crea el Cirque Calder, una complexa obra d’art que atrau l’atenció de l’avantguarda parisenca. El 1931 crea les  primeres escultures cinètiques, mogudes per motors, que Marcel Duchamp anomena “mobiles”.  Aviat Calder abandona els sistemes mecànics i treballa amb mobiles suspesos moguts per les corrents d’aire, anomenats per Jean Arp “stabiles”. Calder torna als Estats Units el 1933, on fa les primeres escultures per a exterior, amb mobiles de gran escala. El 1943, una gran retrospectiva al Museum of Modern Art de Nova York el converteix en un dels grans artistes contemporanis del seu país. El 1953 torna a França on centra la seva creació en comissions d’obres de grans mides: Spirale (1958) per la seu de la Unesco a París, Flamingo (1973) pel Federal Center Plaza de Chicago. Calder mor el 1976, unes setmanes després de la inauguració de la gran retrospectiva Calder’s Universe al Whitney Museum of American Art, Nova York.

Carlos Cruz-Diez

Carlos Eduardo Cruz-Diez (Caracas, Veneçuela, 1923 -París, 2019) va ser un artista veneçolà de l'art cinètic. Va viure i va treballar a París des del 1960 fins a la seva mort. 

Cruz-Diez va proposar concebre el color com una realitat autònoma que es desenvolupa en el temps i l'espai, sense ajuda de la forma o la necessitat de suport. 

El seu treball inclou vuit investigacions: Couleur Additive, Physichromie, Induction Chromatique, Chromointerférence, Transchromie, Chromosaturation, Chromoscope i Couleur à l’Espace.
En els darrers 50 anys, he insistit a portar el color a l'espai, sense suport i sense anècdota, revelant-lo en la seva ambigüitat, com a circumstància efímera, en mutació contínua creant realitats autònomes.

Eusebio Sempere

Eusebio Sempere Juan (Onil, Alacant,1923-1985) va ser un artista multidisciplinari espanyol, representatiu del moviment cinètic.

Va ser membre dels Set 1948-1954 al costat dels següents artistes: Ángeles Ballester Garcés, Vicente Castellanos Giner, Vicente Fillol Roig, Juan Genovés, Vicente Gómez García, Ricardo Os de Brugada, Juan Baptista Llorenç Riera, Joaquín Michavila i José Masiá Sellés.

La seva obra es conserva en institucions i museus com el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, el Museu d'Art Modern de Barcelona, ​​el Museu d'Art Abstracte de Conca, el Museu Fogg de la Harvard University, el Museu d'Art Modern de Nova York , el Museum of Modern Art, a Atlanta; el Museu d'Hamburg, la Fundació Juan March, a Madrid, el Museu de la Universitat d'Alacant, el Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA), i el Museu de la Solidaritat Salvador Allende a Xile.


 

Gregorio Vardanega

Gregorio Vardanega (1923 - 2007) va ser un artista d'origen italià qui va treballar a Argentina i França. Vardanega i Martha Boto, la seva companya, van crear el terme anomenat "cromocinetisme" per descriure la seva investigació artística. 

Vardanega va mostrar entusiasme per l'estudi de l'espai i qüestionava la forma i els elements com es presenta al món. També indagava la correlació de llum, el color, el moviment i l'espai, sumant l'electrònica al seu treball artístic. El seu gust per l'espai i el que veia d'ell el van portar a fer-lo servir com a inspiració per a les seves obres. 

 Vardanega va iniciar l'ús de colors elèctrics i transparents, espais de color, difracció i transmissió de llum en sòlids líquids i gasos. Vardanega va ser integrant de la Nouvelle Tendance. A través de la dècada de 1950, va experimentar amb l'art cinètic, construint obres d'art que es movien i giraven a intervals irregulars, cosa que produïa patrons abstractes a través de la il·luminació, els reflexos i les ombres. També va realitzar la seva primera escultura lluminosa com a resultat d'intentar encarnar l'univers físicament i psíquicament.

Jesús Rafael Soto

Jesús Rafael Soto (Ciutat Bolívar, Estat Bolívar, Veneçuela - París, França, 2005) va ser un artista veneçolà i un dels màxims exponents de l'art cinètic. 

El 1950 es muda a París, on juntament amb Los Disidentes emprèn la recerca del moviment, que el porta a desafiar les possibilitats perceptives de l'ull humà. A la dècada de 1970 aconsegueix el seu magnum opus amb els seus famosos Penetrables on involucra i submergeix l'espectador en una experiència viva.

Julio Le Parc

Omar Rayo Reyes

Ómar Rayo Reyes (Roldanillo, Vall del Cauca,1928 - Palmira, Vall del Cauca, 2010) va ser un pintor, gravador i escultor colombià.

L'obra de Rayo està dedicada a la figura geomètrica sense ésser abstracte. El seu estil original, amb imatges clares, pinta objectes concrets. És un art geomètric-òptic, que aprofita els quadrats, els rectangles i les línies en ziga-zaga i s'expressa amb el blanc, el negre i el vermell. Demostra que l'art geomètric pertany tant al passat ancestral com al incert futur. Utilitzant el rastre dels ancestres indígenes, descobreix noves maneres d'executar i presentar els intricats laberints visuals i geomètrics.

Sol LeWitt

Sol LeWitt (Hartford, Connecticut, 1928, - Nova York, 2007)va ser un artista lligat a diversos moviments, com l'art conceptual i el minimalisme. La pintura, el dibuix, la fotografia i les estructures (terme que preferia el d'escultura) són els seus mitjans artístics predominants. Va ser objecte de centenars d'exposicions individuals a museus i galeries per tot el món des del 1965. 

Sol LeWitt utilitza freqüentment estructures obertes i modulars derivades de la galleda, una forma que ho va influir des que es va fer artista. Les seves escultures inclouen les primeres estructures de la paret i tres projectes serials a partir dels anys 60; quatre cubs oberts incomplets a partir dels anys 70; nombrosos trossos de fusta blancs pintats a partir dels anys 80: L'hexàgon, forma derivada d'un cub, estructura amb tres torres, entre d'altres així com maquetes per a les estructures de bloc concretes a partir dels darrers anys 90.  

Toni Costa

Victor Vasarely

Vásárhelyi Győző, conegut com a Victor Vasarely (Pécs, 1906 - París, 1997) va ser un artista que s'ha considerat sovint com el pare de l'op art.  
 
Es va entossudir a incorporar la dimensió temporal a la forma plàstica, camí ja iniciat pels futuristes i Duchamp. La seva pintura es basa en el rigor científic i combina les lleis de la física i el coneixement de la geometria, juntament amb les qualitats perceptives del color i la seva influència a la percepció visual. La seva obra no es va basar tant en la bellesa de les formes com la sorpresa visual que produeixen, motivada per l'engany perceptiu. 

Yaacov Agam

Yaacov Agam (Rishon LeZion, Mandat Britànic de Palestina actualment Israel,1928) és un artista cinètic, plàstic i escultor israelià. 

Va començar els seus estudis artístics amb el mestre Mordechai Ardon a l'Acadèmia Bezalel d'Arts i Disseny de Jerusalem, després es va traslladar a Zuric i després a l'Acadèmia d'Art Abstracte de París. El 1950, va fer el seu primer experiment cinètic, 3 anys més tard va exposar per primera vegada i el 1955 va ser un dels partícips de la primera mostra internacional de l'art a la galeria de Denise René a París. 

La seva obra es destaca per la interactivitat que hi ha entre artista i espectador ja que les obres d'Agam solen tenir una pantalla i petites perforacions per les quals l'obra es veu de maneres diferents segons l'enfocament de qui mira el seu art. D'altra banda, les escultures generalment són d'acer inoxidable i tenen grans dimensions.

Yvaral

Jean-Pierre Vasarely (1934–2002), conegut professionalment com Yvaral, va ser un artista francès que treballava en els camps de l'art op i l'art cinètic des de 1954. Era fill de Victor Vasarely, que va ser un pioner de l'art op. 

Yvaral va cofundar el Groupe de Recherche d'Art Visual (GRAV) amb Julio Le Parc, François Morellet, Francisco Sobrino, Horacio Garcia Rossi i Joel Stein, buscant desenvolupar un llenguatge visual abstracte coherent compost per elements geomètrics simples. 

El 1975 va encunyar la frase "Art numèric" per descriure obres d'art compostes (o programades) segons regles o algorismes numèrics. A partir d'aquest moment va utilitzar ordinadors per processar i manipular digitalment les imatges, encara que les imatges finals sempre estaven pintades a mà. Va utilitzar aquesta tècnica per produir diverses sèries de retrats partint d'imatges reconeixibles a l'instant, com el rostre de Marilyn Monroe, i processant-les fins al punt que esdevenen composicions abstractes, mentre la imatge original segueix sent reconeixible.