Sala Parés

Artistes representats

Marcos Cárdenas, Ángel Mateo Charris, Toni Catany, Garikoitz Cuevas, Carlos Díaz, Adrián Espinós, Leticia Feduchi, Lourdes Fisa, Gonzalo Goytisolo, Núria Guinovart, Rafel Joan, Ángel Marcos, José María Guerrero Medina, Anna Miquel, Carlos Morago, Marcos Palazzi, Magí Puig, Alejandro Quincoces, Miguel Rasero, Xavier Rodés, Alberto Romero, Eduard Resbier, Joseba Sánchez Zabaleta, Gonzalo Sicre, Lluís Ventós, Albert Vidal

Sobre la Galeria

Fundada en 1877, Sala Parés és la primera galeria establerta a Espanya i una de les de major trajectòria del món que continua en actiu. Disposa de tres espais en un edifici històric situat en el cor del Barri Gòtic de Barcelona, on exposa l’obra dels 35 artistes contemporanis amb els quals treballa.

Compta amb una àmplia selecció d’autors que s’expressen amb la pintura, especialment en el realisme i la figuració contemporanis, així com en l’abstracció i també d’uns altres que ho fan a través de l’escultura, la fotografia i el videoart, sense oblidar propostes que parteixen de la intersecció entre diverses tècniques i disciplines.

Aquests darrers anys

Dijous 15.09:
A partir de les 12h, inauguració per a professionals / 18h públic general
Divenres 16 i dissabte 17.09: 11 - 20h 
Diumenge 18.09: 11 - 15h

Després de dues dècades sense exposar a Barcelona, Guillermo Pérez Villalta torna a la ciutat comtal per presentar la seva primera exposició individual a la Sala Parés. La mostra ocuparà diversos espais de la galeria i exhibirà treballs dels darrers deu anys de la producció de l'artista. Seguint la línia conceptual de les exposicions més recents de Pérez Villalta a Madrid, la mostra gira entorn de la idea de “classicitat”, concepte present a la cultura occidental des de l'antiguitat fins als nostres dies i objecte d'estudi, revisió i anàlisi per part de l'artista.   

Pérez Villalta desplega un llenguatge construït a partir de la geometria, el contrast entre els cossos i el buit, l'estudi minuciós de la llum a l'espai i es delecta en els valors pictòrics –la pinzellada i el color “amb mescles i veladures complexes de diversos tons per a crear una il·luminació enrarida”. La seva pintura es mostra més abstracta en el seu significat o interpretació, disminuint l'evocació simbòlica dels temes representats: perspectives portades al límit, punts de fuga combinats, geometries fantàstiques, reinterpretacions, ciutats ideals, visions oníriques i ambients metafísics. Uns de naturalesa artística (els plaers de la cultura, la bellesa, el clàssic i el contemporani, abstracció i figuració, el real i l'imaginari, veritat i versemblança); uns altres de caràcter personal (raó i sentiment, individual i col·lectiu, masculí i femení, amor i sexe, solitud i companyia); i d'ordre espiritual o filosòfic (sagrat i profà, religions, ritus, mites, creences, al·legories, somnis). I com una ombra que ho cobreix tot, la fugacitat, l'eternitat, la melancolia pel pas del temps.

Guillermo Pérez Villalta

Guillermo Pérez Villalta (Tarifa, 1948) Pintor, arquitecte, dibuixant, il·lustrador, dissenyador de joies i mobles, escenògraf i escriptor, Guillermo Pérez Villalta és un artista total i un intel·lectual de l'art.   

Pérez Villalta va cursar els estudis d'Arquitectura, disciplina que exercirà una inqüestionable influència en la concepció de la seva obra pictòrica. Al llarg dels anys seixanta i inicis dels setanta va començar a exposar a Madrid, mostrant obres que encara conservaven un cert regust conceptual que va acabar desembocant en una figuració personalíssima que entronca amb el pop i la pintura metafísica de tall mediterrani.   

Des d’un bon començament, la seva obra va ser vinculada a la Nova Figuració Madrilenya, tendència on Pérez Villalta va erigir-se com un dels artistes protagonistes, mostrant la seva obra de manera regular a les cèlebres Galeria Buades i Galeria Fernando Vijande. La seva pintura, en aquesta primera etapa, és colorista i té una forta influència manierista i barroca, a més de pop, això fa que alguns experts l'incloguin també dins del corrent neomanierista.   

 Al 1983 va realitzar una exposició antològica a la Biblioteca Nacional. Va aconseguir el reconeixement molt jove i, des de llavors, la seva obra ha evolucionat i incorporat infinitat de registres i estils, introduint temàtiques que reflexionen entorn de la història de l'art, el concepte de ‘classicitat’ i la pintura com a laberint i portal a la reflexió del gènere humà. La seva obra forma part de les col·leccions permanents del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía a Madrid, el Museu de Belles Arts de Bilbao o el Museo Patio Herreriano de Valladolid, entre molts d'altres.El 2013 va donar el seu llegat al Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (CAAC).