PALMADOTZE

Artistes representats

Alfonso Borragán, Daniel G. Andújar, Martí Guixé, Rogelio López Cuenca, José Maldonado, Marta Marcé, Mateo Maté, Eva Miquel, Miralda, Mariona Moncunill, Muntadas, Rabascall, Benet Rossell,Claudia Terstappen, Nazif Topçuoglu, Jaume Xifra. En colaboració: Pep Agut, Antoni Arola, Joan Fontcuberta, Joan Hernández Pijuan, David Moccha, Àngels Ribé

Sobre la Galeria

Centrada en la promoció de l’art contemporani des de 1989, PALMADOTZE basa la seva programació en l’alternança d’exposicions promocionals de joves artistes amb la mostra de treballs recents de grans exponents de l’art català, espanyol i internacional des de la segona avantguarda fins als nostres dies.

PALMADOTZE col•labora amb institucions i empreses de la zona per executar iniciatives artístiques amb caràcter públic i programa exposicions i activitats amb les quals es vincula i participa d’esdeveniments culturals i festius de la comarca. L’any 2013 es trasllada de Vilafranca del Penedès a una masia del S. XV a Santa Margarida i els Monjos. La peculiaritat de la nostra regió ens permet posar de manifest la connexió existent entre “Art/Paisatge/Vi” a través de les similituds i paral•lelismes existents entre el respecte a la natura, inseparable de l’elaboració del vi, i els processos de creació. 

Com arribar en transport públic:
Renfe Rodalies R4 (Barcelona Plaça Catalunya - Els Monjos, 1:05h aprox.);
Taxi Els Monjos: +34 938 903 627

Com arribar en cotxe:
GPS: 41º 19’ 31.21” N/ 1º 40’ 28.46” E (40 min aprox. des de Barcelona)
Dirigir-se a AP7 sortida 30 (Vilafranca Sud / Santa Margarida i els Monjos) Girar a la dreta, incorporar-se a N340 direcció Sant Margarida i els Monjos A 300 m, girar a l'esquerra direcció Masia Mas Pujó

Arxiu - Elements classificats

Dijous 15.09:
A partir de les 12h, inauguració per a professionals / 18h públic general
Divenres 16 i dissabte 17.09: 11 - 20h 
Diumenge 18.09: 11 - 15h

L’exposició que Pere Noguera presenta a la Galeria Palmadotze mostra un recull de treballs que abracen més de 50 anys de trajectòria. Des de treballs amb tampó inicials sobre paper i terra fumada fins a obra feta expressament, com és el fotograma en acció La deessa de les Gavarres. El paisatge proper i els elements que el conformen són una constant en el pensament de Noguera. Al Plat que es desfà, experimenta amb la transformació de la matèria amb objectes primaris com el bol i el plat en una acció tant subtil com trasbalsadora.

Pioner en l’ús de la fotocòpia, recupera Bassa de llum, una instal·lació del 1990 paradigma del concepte «mirall», o Agenda, del mateix any, en què hi trobem elements referencials com els objectes en desús, esquelets de ferro que adopten nous simbolismes. El fil latent en els treballs de Noguera, que ha fet que esdevingués referent per artistes de generacions posteriors, és la seva solidesa a l'hora de donar una nova veu al rebuig de la societat ja siguin uns tampons d’oficina dels grisos anys 60, un arxiu d’un fotògraf professional o films oficials de la segona Guerra Mundial, tots ells trobats als Encants o al drapaire de la Bisbal, el seu poble, des d'on de manera natural s’ha posat a l’avantguarda del que s’ha definit com a glocal.

Pere Noguera

Pere Noguera (La Bisbal d’Empordà, 1941) És un artista català que va iniciar la seva trajectòria en el marc de les noves poètiques pobres, efímeres i conceptuals de la dècada de 1970. La seva pràctica artística es fonamenta en el procés, en la desconstrucció i la fragmentació. Cosa que el va aproximar a l'arte povera.

Ha desenvolupat treballs sobre els processos conceptuals de la fotografia i l'electrografia, essent un dels pioners dels treballs amb fotocòpies a la dècada de 1970. Així mateix, ha aprofundit en el concepte d'“arxiu com a ready-made”, a partir de fotografies i films trobats que exposen una manera d'entendre la imatge i el seu procés. Aquesta tasca l'ha anat revisant en els últims temps d'acord amb els nous procediments digitals.Ironia, joc, intuïció, atzar apuntalen l’amplia i polièdrica trajectòria on múltiples registres: instal·lació, fotografia, monotips, electrografia, vídeo, art d’acció, escenografia teatral, pedagogia no formal conviuen en un extens quefer artístic que esdevé referent per les generacions d’artistes posteriors. Proper a l’arte povera i l’anti-form, radica el seu laboratori en l’espai domèstic i per extensió en el paisatge més immediat, com les terrers properes a la Bisbal d’Empordà, des d’on indaga en les matèries i en els seus comportaments  i subtilment en capgira l’aparent ordre establert.