RocioSantaCruz

La galeria RocioSantaCruz és un espai dinàmic per a la creació i el pensament contemporani en totes les seves manifestacions. Situat al centre neuràlgic de Barcelona, l’espai acull projectes tant d’artistes consolidats com ara talents emergents.

Fidel a la seva trajectòria des del 1994 a París com a editora de llibres d’artista, el plantejament de RocioSantaCruz és posar el focus sobre arxius inèdits amb l’objectiu de generar un diàleg entre avantguardes de la segona meitat del segle XX i les noves pràctiques contemporànies. La galeria es concep com un espai d’experimentació, un punt de trobada per a la reflexió i un espai per a la difusió de noves pràctiques amb un interès especial en la fotografia, el cinema experimental, l’arxiu i l’edició de publicacions d’artista.

Artistes representats:

Pilar Aymerich, Colita, Mar Arza, Vari Caramés, Ceesepe, Jean Denant, Pep Duran, Andrés Galeano, Lluís Hortalà, German Lorca, Miquel Mont, Lois Patiño, Palmira Puig, Miguel Rio Branco, Montserrat Soto, Sergio Vega, Toni Amengual, Gloria Oyarzabal, Antoni Campañà, Blanca Casas Brullet, Nicolás Combarro, Oriol Vilapuig, Gonzalo Elvira, Marcel Giró, Ouka Leele, Fina Miralles, Diogo Pimentao, América Sánchez, Miguel Trillo

Sota el títol Teoria dels cossos, pres del llibre homònim de Gabriel Ferrater, s'agrupen aquí els darrers treballs d'Oriol Vilapuig per assajar-se i relligar-se al voltant de la idea de cos.

Situar el cos en el centre, però no per categoritzar-lo i fixar-lo, sinó per generar un moviment de digressió, una temptativa per pensar formes des d'on constituir-lo. Un conjunt d’imatges que, en les seves col·lisions i vibracions, també vol cohesionar-se com un cos significant, imatges, per altra part, que són acollides pels nostres cossos en les seves múltiples ressonàncies.

Travessar l'espai de la galeria com un passatge d'imatges que s'alcen obertes i on mirar significa també l’encontre amb un límit o una fractura, una obertura on els cossos prenen posició, sense conciliar el seu desajust. Una teoria que llisca pels cossos, per cercar formes de sentir, explorar llindars on els elements s'afecten i se sensibilitzen els uns amb els altres.

Vídeo: Sobre "Teoria dels cossos" d'Oriol Vilapuig.