Sala Parés

Fundada en 1877, la Sala Parés és la primera galeria establerta a Espanya i una de les de major trajectòria del món que continua en actiu. Disposa de 3 espais en un edifici històric situat al cor del Barri Gòtic de Barcelona, on exposa l'obra dels 35 artistes contemporanis amb els quals treballa. Els seus 3 espais independents acullen les exposicions individuals dels artistes amb qui la galeria manté una relació estable, així com també les d'altres creadors amb qui treballa puntualment.

Compta amb una àmplia selecció d’autors que s’expressen amb la pintura, especialment en el realisme i la figuració contemporanis, així com en l’abstracció i també d’uns altres que ho fan a través de l’escultura, la fotografia i el videoart, sense oblidar propostes que parteixen de la intersecció entre diverses tècniques i disciplines. Igualment, la Sala Parés organitza mostres extraordinàries comissariades sobre episodis concrets de la història de l’art català i al voltant dels artistes històrics més reconeguts.

Col·labora amb museus, institucions culturals, universitats, fundacions i altres galeries d’art internacionals i estrangeres. A més, a la galeria també s’organitzen concerts, visites guiades i diverses activitats culturals.

Artistes representats:

Carmen Alvar, Dominika Berger, Dis Berlin, Marcos Cárdenas, Toni Catany, Ángel Mateo Charris, Garikoitz Cuevas, Carlos Díaz
Leticia Feduchi, Gorka García Herrera, Rafel Joan, Michael Kenna, Juan Carlos Lázaro, Juan Antonio Mañas, José María Guerrero Medina, Anna Miquel, Carlos Morago, Gloria Muñoz, Marcos Palazzi, Guillermo Pérez Villalta, Magí Puig, Alejandro Quincoces, Miguel Rasero, Xavier Rodés, Joseba Sánchez Zabaleta, Josep Segú, Gonzalo Sicre, Brigitte Szenczi, Manuel Velasco, Albert Vidal

Després de més d’una dècada sense exposar la seva obra a Barcelona, Dis Berlin torna a la Ciutat Comtal per presentar la seva primera exposició individual a la Sala Parés. La mostra ocuparà els espais 1 i 3 de la galeria on s’exhibiran els treballs més recents de la producció de l’artista. Seguint la línia conceptual de les darreres exposicions de Dis Berlin a Madrid, la mostra girarà al voltant del concepte de la recerca de nous misteris que prenen formes diverses configurant veritables enigmes pictòrics construïts per la contemplació. 

Tots ells s’agrupen sota la tensió entre contraris, com l’absència-presència o la música-silenci. Aquesta lluita la genera i potencia mitjançant la combinació d’elements discordants i, com apunta Raúl Eguizábal sobre l’obra recent de Dis Berlin, és “una pugna entre allò sagrat i allò profà, entre allò celestial i allò tel·lúric, entre allò espiritual i allò sensual. Els objectes apareixen amb una plenitud gairebé voluptuosa, el fum dels volcans, els núvols i fins i tot les flors adquireixen carnositat i s’enfronten a les llums que semblen amagar una revelació o una promesa.“ 

Envers aquest projecte expositiu a la Sala Parés, Dis Berlin apunta el següent: «L’exposició que presento a Barcelona és la continuació de les que he realitzat aquests darrers anys sota el títol “Canciones y silenciós”. Ara amb el títol Laberinto de soledades segueixo explorant, buscant nous misteris, a regions on la poesia, la música i el silenci segueixen sent els principals protagonistes. Amb passos lents, destil·lats capa a capa, han nascut aquest quadres, no destinats per a la mirada sinó per a la contemplació».