Horari habitual
Dc a dv: 11–14h / 16–20h;
Ds: 11–14h
.jpg)
Dilalica, vista exposició 'Dígits i àtoms', BGW2019. Foto: Cecilia Díaz-Betz
Dilalica són artistes i comissaris que conviden a altres artistes a participar en projectes inèdits. El nom Dilalica va ser generat per un programa informàtic que va combinar aleatòriament síl·labes sovint usades en el castellà — un idioma que s'escriu fonèticament. En 2019, Dilalica va inaugurar una galeria a Barcelona.
Beatriz Olabarrieta. Cortesia de Dilalica
Mario Santamaría. Cortesia de Dilalica
Dijous 19 set: 12 – 20h
A partir de les 12h: inauguració PRO
A partir de les 18h: inauguració públic general
Divendres 20 i dissabte 21 set: 12 – 20h
Diumenge 22 set: 11 – 15h
«A Corner in Wheat» consisteix en un diàleg entre Beatriz Olabarrieta (Bilbao, 1979; viu entre Berlín i Barcelona) i Mario Santamaría (Burgos 1985; viu a Barcelona) a partir de diferents intervencions en l'espai, prenent la seva arquitectura singular i rastres com les antigues parets, les marques en el terra d'un entresolat que ja no està, perforacions d'exposicions passades, etc. La seva proposta planteja talls i desplaçaments d’elements, les recomposicions i les petjades materials dels quals generen moments de desconcert en l'espai. Aquestes operacions aprofundeixen en una lògica de desarticulació i rearticulació sota una nova forma, convidant-nos a pensar com afecten els cossos que habiten aquests espais.
Beatriz Olabarrieta (Bilbao, Espanya, 1979; viu i treballa entre Berlín i Barcelona). És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Deusto, en Escultura per la Wimbledon School of Art, Londres i Màster en Escultura per la Royal College of Art, Londres. Entre les seves exposicions individuals destaquen: Lagom (de lloc), Okela, Bilbao, 2022; Medium, Centro Centro Madrid, 2020; Faces, Espai 13, Joan Miró Foundation, Barcelona, 2020; Stay Twice, Bielefeld Kunstverein, Bielefeld, 2019; Ask the Dust, Museum of Contemporary Art of Sta Barbara California, 2019; The only way out is in, The Sunday Painter, Londres, 2017; Book! Don't tell me what to do, Parallel Oaxaca, México, 2017. Properament: Giorgio Galotti, Italy; Manifattura Tabacchi, Florence; REPERTOIRE, Berlin.
Mario Santamaría (Burgos, Espanya, 1985; viu y treballa a Barcelona) és un artista l’obra del qual ha estat exposada a La Panera, àngels barcelona, Aksioma, Württ. Kunstverein Stuttgart i Arebyte, entre altres. Ha participat en exposicions col·lectives, com “Songs of the Sky. Photography & the Cloud”, C/O Berlín (2022); “Writing the History of the Future”, ZKM Karlsruhe (2021); “Infosphere”, CENART Mèxic (2017); “Espècies d'Espais”. MACBA (2015). Santamaría és docent universitari a BAU i Elisava, Barcelona, també ha estat professor convidat en universitats com Trinity College Dublin, Universität Bremen, ISIA Urbino i UC *Berkeley. Santamaría va rebre el Premi Obra Miquel Casablancas (2020), finalista del premi Post-Photography de Fotomuseum Winterthur (2016) i ha estat resident a Sarai Nova, Delhi (2012); Hangar, Barcelona (2014-2015) i HISK, Gant (2016).