Suburbia Contemporary

La missió de Suburbia Contemporary és inspirar i desafiar els visitants a explorar el món de les creacions innovadores de diverses cultures i orígens. El nostre compromís amb la innovació es reflecteix en els artistes que presentem, els quals expanden els límits de les formes d’art tradicionals amb les seves perspectives úniques i diferents. Ens esforcem per mantenir una selecció equilibrada d’art que representi una àmplia gamma d’estils i mitjans, des de la pintura fins a l’escultura i la performance.

La nostra col·lecció internacional d’art és un testimoni de l’abast global de la creativitat i el seu poder per connectar les persones a través de les fronteres. Hem seleccionat acuradament obres d’artistes consolidats i emergents d’arreu del món, cadascun amb la seva pròpia visió i veu. A mesura que mirem cap al futur de l’art, continuem compromesos amb presentar les últimes tendències d’avantguarda en el món de l’art contemporani.

Suburbia Contemporary és un centre d’innovació, on els visitants poden explorar les últimes tendències en art i presenciar de primera mà l’evolució d’aquesta forma artística. Creiem que l’art té el poder de transcendir les barreres de la llengua i la cultura, i la nostra galeria proporciona una plataforma perquè els artistes comparteixin les seves històries i experiències amb una audiència global.

Artistes representats:

Jake Aikman, Mar Hernández, Kyu Sang Lee, Robert Pettena, Amy Rusch, Cat Spilman, Jacob van Schalkwyk, Ed Young, Han Bing, Nombuso Dowelani, Shenghao Mi, Lucy Jane Turpin

From, maybe to és un projecte de recerca que culmina en la creació de diverses escultures, amb l'objectiu d'investigar l'algoritme natural a través del qual els processos autosemblants de construcció i dissolució es manifesten en la nostra memòria mitjançant mòduls i la seva evolució, partint de records personals.

L'obra s'endinsa en la intersecció de la música, l'art visual i l'arquitectura dins d'un marc conceptual arrelat en el procedimentalisme autorreferencial. Els records de Gianluca Iadema (Brescia, Italia, 1996) es converteixen en els de l'escultura. Aquesta es reflecteix en si mateixa, incorporant-se i identificant-se amb si mateixa quan es troba, transcendint la seva pròpia naturalesa, perquè el temps sorgeix de la memòria. Aquest procés implica que el moment present és una memòria i després és considerat com a memòria i reintegrat en el moment present. D'aquesta manera, el moment present existeix tant com ell mateix en el present com ell mateix en el passat, creant així una sensació de pas.

Aquestes simples estructures metàl·liques estan concebudes com a filtres, a través dels quals alguns fragments de memòria, representats en aquesta obra particular per components de piano i altres elements musicals, són processats. Cada estructura entaula un diàleg amb un element musical, composat enterament al piano utilitzant tant tècniques estàndard com ampliades. Com a resultat, es transformen en sistemes autònoms, gairebé com projeccions mnemòniques tridimensionals. Simultàniament, cada peça incorpora elements naturals, específicament branques d'arbres, per simbolitzar l'evolució fractal de la natura i el nostre propi desenvolupament.