Galeria Marc Domènech

Centrada en promoure i defensar l’art del segle XX, l'activitat de la Galeria Marc Domènech està dirigida a treballar amb les obres més representatives dels principals artistes nacionals i internacionals d’aquest període. 

A més a més de centrar el seus esforços en aquesta línia d’avantguardes històriques, també dirigeix la seva activitat en impulsar i promoure dues línies més de treball que defineixen simultàniament també el perfil de la galeria; una d’art contemporani i una altra titulada “Artistes retrobats” centrada a recuperar artistes del passat que no se’ls hi ha fet el seu merescut reconeixement.

Artistes representats:

Pic Adrian, Esther Boix, Magda Bolumar, Francisco Bores, Georges Braque, Victor Brauner, Rafael Canogar, Agustín Cárdenas, Gaston Chaissac, Lynn Chadwick, Eduardo Chillida, Martín Chirino, Christo, Luis Claramunt, Antoni Clavé, Germán Cueto, Salvador Dalí, Óscar Domínguez, Jean Dubuffet, Xavier Escribà, Luis Feito, Luis Fernández, Angel Ferrant, Lucio Fontana, Albert Gleizes, Julio González, Juan Gris, José Guerrero, Hans Hartung, Auguste Herbin, Paul Klee, Wifredo Lam, Henri Laurens, Fernand Léger, Sol LeWitt, Jacques Lipchitz, Baltasar Lobo, Alberto Magnelli, Louis Marcoussis, André Masson, Roberto Matta, Jean Metzinger, Manolo Millares, Joan Miró, Henry Moore, Zoran Music, Manuel Ángeles Ortiz, Ana Peters, Francis Picabia, Pablo Picasso, Enric Planasdurà, Manuel Rivera, Antonio Saura, Teo Soriano, Antoni Tàpies, Joaquín Torres García, Victor Vasarely, Esteban Vicente, Vicenç Viaplana, Maria Helena Vieira da Silva, Moisès Villèlia

Cap al 1927, Benjamín Palencia (Albacete 1894 - Madrid 1980) i Alberto Sánchez (Toledo, 1895 -  Moscú, 1962) van iniciar l'Escola de Vallecas amb el propòsit de renovar l'art espanyol des de dins, en contraposició a les avantguardes establertes a París. Per a això, prenien com a font d'inspiració els paisatges perifèrics de Madrid, explorant els descampats i suburbis de Vallecas. Aquesta escola aspirava a crear una expressió artística innovadora i avantguardista, però profundament arrelada en el seu context. Amb el temps, s’hi van afegir altres artistes, entre ells Maruja Mallo, que va aportar una visió cosmopolita i va integrar elements del surrealisme i el cubisme.

Serzo (Albacete, 1977), inspirat en l’obra del seu paisà Benjamín Palencia, proposa un diàleg creatiu que explora la possibilitat de refundar l'Escola de Vallecas, recuperant l'esperit de renovació artística que va caracteritzar les generacions anteriors. La idea d'una III Escola de Vallecas fa temps que ronda pel cap de Serzo. A través de les obres seleccionades per a aquest projecte, l'artista especula i albira una sèrie d'accions interdisciplinàries que reten homenatge tant a l'obra de Palencia com al llegat de la històrica aventura vallecana.