Pigment Gallery

En gener de 2016 neix a Barcelona la galeria Pigment Gallery. Va ser fundada amb la voluntat d'adaptar-se a la societat global canviant de manera interactiva, amb la principal finalitat de fer arribar l'art contemporani a qualsevol persona que tingui inquietuds i sensibilitats cap a l'art.

Pigment Gallery es dedica a la promoció i difusió de l'art contemporani, en una línia que va des de la figuració moderna fins a l'abstracció més pura, amb l'objectiu de donar a conèixer nous artistes, ja siguin locals o estrangers, i presentar les seves obres a nivell estatal i internacional, especialment en les principals fires d'art contemporani celebrades per tot el món. La galeria aposta per fer una lectura de la realitat i les tendències actuals que s'allunyi de les modes i els tòpics, que busqui noves veus que aportin un aire fresc al món de l'art. Descobrint, compartint, invertint i generant espais de debat que vagin més enllà del simple fet expositiu.

Artistes representats:

Rosa Galindo, Juan Escudero, David Morago, Rosanna Casano, Marta Fàbregas, Manu vb Tintoré, Marcelo Fuentes, Gerard Fernández Rico, Patricio Reig, Anke Blaue, Penélope Clot, Jordi Martoranno, Carlos Tárdez, Diego Benéitez, Martina Manyà, Eduardo Pérez - Cabrero, Rosa Artero, Carla Tarruella, Francesca Poza, Dominica Sánchez, Diego Ferrari, Marcel Camps, Marcos Isamat, Benjamin Gaumard, Victor Silva, Juan Miguel Quiñones, Mario Pasqualotto, Ana Monsó.

Manolo Sierra (Cádiz, 1973) se sitúa a les antípodes del seu mètode de treball habitual i de la seva manera d’entendre l’activitat pictòrica.
El vídeo presenta un pintor que aparenta estar immers en el seu procés creatiu, tot i que el contingut suggereix una escenificació curosament dissenyada. Des dels primers segons, es percep una construcció estètica centrada més en la imatge de l’artista que en l’autenticitat de l’acte creatiu. El pintor organitza materials, barreja colors i fa gestos calculats davant del llenç, però sense evidenciar un desenvolupament real de l’obra. Les pinzellades semblen coreografiades i no generen canvis significatius, fet que indica que l’obra ja estava definida o conclosa prèviament. La il·luminació, la música i els enquadraments reforcen aquesta teatralitat, prioritzant la forma per damunt del contingut. Més que documentar un procés artístic genuí, el vídeo funciona com una representació idealitzada de l’acte de pintar, dirigida a una audiència suposada que valora allò visual per sobre del contingut. En aquest sentit, s’allunya de l’art com a recerca expressiva i s’apropa a una estètica publicitària amb un rerefons crític.