Prats Nogueras Blanchard

La galeria Prats Nogueras Blanchard neix de la unió de Galeria Joan Prats i NoguerasBlanchard al març 2024. El programa de Prats Nogueras Blanchard pretén generar diàleg entre artistes consagrats i joves creadors, presentant treballs de diferents èpoques i contextos en dos espais d'exposició a Barcelona i a Madrid. El nostre programa reuneix diverses veus, disciplines i pràctiques des d'una àmplia perspectiva internacional, amb un enfocament al Mediterrani i Amèrica Llatina. Prats Nogueras Blanchard és una aliança que encarna un compromís col·lectiu per a avançar en el discurs de l'art contemporani.  

La Galeria Joan Prats ha estat pionera des de la seva fundació a Barcelona el 1976, defensant les pràctiques conceptuals d'artistes espanyols com Muntadas, Perejaume, Joan Miró o Joan Brossa, i internacionals com Ed Ruscha, Christo & Jeanne Claude o Hannah Collins. NoguerasBlanchard es va fundar a Barcelona el 2004 i va obrir a Madrid el 2012, fent costat a un ventall internacional i intergeneracional d'artistes, des d'Ester Partegàs i Mercedes Azpilicueta a Ana Mendieta o Antoni Tàpies. A més dels seus programes expositius, totes dues galeries han dedicat una atenció especial als llibres d'artistes, publicacions, xerrades, performances i esdeveniments, tot això amb l'objectiu de recolzar les pràctiques multidisciplinàries i crítiques dels artistes. El compromís amb l'excel·lència curatorial i el seu continuat suport als artistes les han posicionat com a actors clau en l'escena artística espanyola durant les últimes dècades. 

Artistes representats:

Francesco Arena, Mercedes Azpilicueta, Erick Beltrán, Cabello/Carceller, Juliana Cerqueira Leite, Victoria Civera, Hannah Collins, Anne-Lise Coste, Leandro Erlich, Luis Gordillo, Joseph Grigely, Joan Hernández Pijuan, Lola Lasurt, Chema Madoz, Ana Mendieta, Muntadas, Ester Partegàs, Perejaume, Pablo del Pozo, Fernando Prats, Wilfredo Prieto, Caio Reisewitz, Julião Sarmento, Shimabuku, José María Sicilia, Antoni Tàpies, Ignacio Uriarte, Juan Uslé, Richard Wentworth

Els projectes no realitzats de Christo i Jeanne-Claude mai van ser somnis abandonats: eren obres concebudes íntegrament que cobraven vida a través de dibuixos, maquetes i visions. Per a ells, el procés mateix era l'obra d'art: des del primer esbós fins a les audiències públiques, des dels estudis d'enginyeria fins a les negociacions polítiques. Cada projecte –ja fos embolicar un monument, construir una mastaba o cobrir passarel·les amb tela– era imaginat amb precisió, intensitat i independència. Van rebutjar encàrrecs i patrocinis, amb la convicció que la veritable llibertat era el seu únic material. Moltes propostes es van veure frenades per la burocràcia, unes altres, pel pas del temps o canvis d'interessos; però totes van ser abordades amb la mateixa dedicació que a les seves obres realitzades. Els dibuixos –amb capes de fotografies, mostres de tela, pintura al pastel i pintura industrial– no eren preparatius, sinó manifestacions. Aquests projectes perduren com a actes d'imaginació radical que desafien les definicions convencionals d'escultura i permanència. No realitzat no significa incomplet. Per a Christo i Jeanne-Claude, la idea ja era una forma. Fins i tot sense arribar a construir-se, aquests projectes existeixen, amb claredat, convicció i presència.