Suburbia Contemporary

La missió de SUBURBIA CONTEMPORARY és inspirar i desafiar els visitants a explorar el món de les creacions innovadores de diverses cultures i orígens. El nostre compromís amb la innovació es reflecteix en els artistes que presentem, els quals expanden els límits de les formes d’art tradicionals amb les seves perspectives úniques i diferents. Ens esforcem per mantenir una selecció equilibrada d’art que representi una àmplia gamma d’estils i mitjans, des de la pintura fins a l’escultura i la performance.

La nostra col·lecció internacional d’art és un testimoni de l’abast global de la creativitat i el seu poder per connectar les persones a través de les fronteres. Hem seleccionat acuradament obres d’artistes consolidats i emergents d’arreu del món, cadascun amb la seva pròpia visió i veu. A mesura que mirem cap al futur de l’art, continuem compromesos amb presentar les últimes tendències d’avantguarda en el món de l’art contemporani.

SUBURBIA CONTEMPORARY és un centre d’innovació, on els visitants poden explorar les últimes tendències en art i presenciar de primera mà l’evolució d’aquesta forma artística. Creiem que l’art té el poder de transcendir les barreres de la llengua i la cultura, i la nostra galeria proporciona una plataforma perquè els artistes comparteixin les seves històries i experiències amb una audiència global.

Artistes representats:

Jake Aikman, Han Bing, Peter Eastman, Mar Hernández, Musa N. Nxumalo, Giovanni Ozzola, Robert Pettena, Amy Rusch, Ed Young.

«The Lake of Unknown» de Giovanni Ozzola (Florencia, 1982) donarà vida a una exposició dins l'exposició, un procés en transformació on l’obra no es presenta com un resultat tancat, sinó com una recerca en constant devenir. Les peces exposades s'hi afegirà una nova obra que sorgirà d'una performance realitzada el dijous 18 de setembre a les 19:30h, en un diàleg continu entre matèria, gest i temps.

En la penombra d’un espai suspès, fora del temps, un home s’acosta a una pedra de pissarra. Les seves mans, guiades per la consciència de la matèria, comencen a dibuixar signes sobre la superfície fosca. Cada incisió és una ferida lluminosa en la nit mineral, cada traç, una ruta cap a l’inconegut. El so de la pedra esquinçada omple l’aire, un eco primigeni que ressona en la memòria col·lectiva.

Com un navegant d’allò intangible, el performer segueix un impuls profund, traçant camins que recorden mapes perduts, signes d’un llenguatge arcaic que sembla emergir de les primeres expressions de la consciència humana. La pedra negra esdevé testimoni d’una obsessió, de la necessitat ancestral de deixar empremta, d’inscriure l’existència en la matèria i en el temps.

És el mateix impuls que ha guiat exploradors i somiadors, aquells que han seguit la crida de l’inconegut fins als confins del món. Cada solc és un pas cap al misteri, un diàleg entre la mà i la memòria de la terra. El performer continua, incansable, mentre les marques es multipliquen i el so de la pissarra es confon amb el batec del cor, amb la respiració del mar, amb la veu d’aquells que cerquen sense aturador.

Així, entre l’ombra i la llum, entre el signe i el silenci, es dibuixa la geografia d’un viatge interior: un mapa del descobriment i la pèrdua, de la bellesa i el temps, de l’humà i el còsmic.