Mayoral

Antoni Tàpies i Puig, (Barcelona, 1923 - 2012) va ser un artista català reconegut per les seves grans contribucions al camp de l'art contemporani. Tàpies es va iniciar en l’art a una edat primerenca i fou dels pioners del moviment d'avantguarda. El seu estil distintiu abraçava elements de l'expressionisme abstracte, l'informalisme i tècniques mixtes, creant un llenguatge visual únic que desafiava les normes artístiques tradicionals.

Tàpies va explorar temes profunds sobre l'existència humana, l'espiritualitat i la consciència social a través de les seves obres, i sovint incorporava objectes quotidians i materials simbòlics en les seves composicions texturades i tàctils. La seva obra abastava la pintura, l’escultura, el gravat i la ceràmica. Va ser celebrat per la seva capacitat de transmetre profunditat emocional i introspecció a través de les seves peces poderoses i provocadores. Al llarg de la seva carrera Tàpies va rebre nombrosos reconeixements d’àmbit internacional i la seva obra forma part dels museus més prestigiosos del món, cosa que el consolidà com un dels artistes més influents del segle XX.

CV

Link artista

Antonio Saura (Osca, 1930 - Conca, 1998) va ser un destacat pintor i escultor espanyol conegut per les seves obres profundes i provocadores que exploraven temes com el patiment humà, l'angoixa i l'existencialisme. El recorregut artístic de Saura va començar amb l'expressionisme figuratiu abans d'evolucionar cap a un estil propi caracteritzat per pinzellades agosarades, figures distorsionades i un ús impactant del blanc i el negre. Inspirat per artistes com Francisco Goya i Pablo Picasso, l'obra de Saura sovint aprofundia en les profunditats de la psique humana, reflectint les seves pròpies lluites personals i el clima sociopolític de la seva època. A través del seu poderós llenguatge visual, l'art de Saura cercava enfrontar-se i desafiar els espectadors, que va deixar una empremta indeleble en l'escena artística espanyola i es va consolidar com una figura venerada en la història de l'art modern.

Link artista

David Rodríguez Caballero (Palencia, 1970) és un escultor contemporani destacat, reconegut pel seu treball amb metall, llum i abstracció geomètrica. La seva obra ha estat exposada en importants museus i galeries d’arreu del món, com el Museu d’Art Modern de Moscou, el Museu Würth de La Rioja i el Museu Fundació Oteiza.
L’any 2012 va realitzar la seva primera exposició individual a Manhattan, que va rebre una gran acollida tant per part de la crítica com del públic.
Ha participat en fires d’art prestigioses com Art Basel (Miami i Hong Kong), ARCO (Madrid), MACO (Mèxic) i The Armory Show (Nova York). Ha estat guardonat amb diversos premis, entre ells el Primer Premi Internacional de Gravat de les Bodegues Dinastía Vivanco (2008), així com altres reconeixements a Alemanya i Espanya.
La seva obra forma part de col·leccions i institucions internacionals com Repsol, la Fundació Coca-Cola, el Museu Würth, el Museu Patio Herreriano i l’Institut Nacional d’Estadística, entre d’altres.

Link artista

Artista resident a Barcelona, es dedica a explorar les possibilitats del dibuix i el diagrama per construir relats polítics i de crítica social que sovint prenen forma d'antropografies del polític. En l'àmbit artístic adopta una posició ideològicament militant que recombina les tradicions intel·lectuals de l'esquerra en noves vies de pensament que tant en la forma com en el fons exploren alternatives a les tendències més establertes. Els seus treballs, que sovint al·ludeixen a figures històriques i públiques de diversos àmbits, podrien descriure's com una instància més de la tradició crítica i cronística, d'autors com Leech, Newton, Crumb, Forges o Rius, i descriure's com a libel·losos, goyescos o rocambolescos, però tenint en compte que s'emmarquen en les problemàtiques i sensibilitats del canvi de mil·lenni, atenent a problemes com la globalització i les mutacions del capitalisme, i estan sota la influència del cicle d'insurgències que van des del 15M espanyol a les primaveres àrabs i Occupy, els feminismes i el moviment Black Lives Matter. La seva obra ha estat presentada en galeries d'art, museus i espais independents. El 2011 la seva sèrie Econòmics es va presentar en una exposició individual al MNCARS de Madrid, el 2015 va formar part de l'exposició controvertida La Bestia i el Soberano al MACBA de Barcelona i recentment va participar en l'exposició Vasos Comunicants (2021) i el primer capítol de la seva història ideològica del sistema món Occidental (Propaganda per l'Acte de Recordar) es va presentar a l'exposició Maquinacions (2023) del MNCARS. Actualment treballa en el seu projecte Ideologia, col·laboracions amb col·legues de l'àmbit decolonial, exposicions d'aquesta i altres obres i recopilant paulatinament materials per a una antropologia de la classe política contemporània.

El Palomar és un col·lectiu artístic fundat l’any 2013 per Ama Sánchez i Rafa Marcos. En constant experimentació i hibridació de llenguatges, treballen en una àmplia varietat de disciplines (vídeo, performance, música, obra gràfica, pintura, edició i projectes curatorials), impulsant la recerca i la producció, alhora que articulen discursos crítics sobre la memòria i el sentit de comunitat trans i no binària a través de la pràctica artística.
Han rebut el Premi Miquel Casablancas el 2017, el Premi Ojo Crítico el 2020, el premi Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (BIAM) i han participat en la 11a Biennal de Berlín. A més del seu treball independent, han comissariat projectes per al Casal Solleric, A*Desk i Kunsthaus Baselland.
La seva obra ha estat exposada en museus com el Centro Párraga, Haus der Kulturen der Welt de Berlín, MUSAC, CentroCentro, La Térmica, Frankfurter Kunstverein, NS-Dokumentationszentrum München, Patio Herreriano, MACBA, Leslie-Lohman Museum of Art – Nova York, i l’Institute of Contemporary Art – Los Angeles, entre d’altres.
També han participat en nombroses accions, xerrades i conferències relacionades amb la seva pràctica.

L'obra d'Élan d’Orphium planteja relectures de gènere en sentit ampli a través d'una interpretació confabuladora d'escoltes, gestos i observacions amb espècies d'altres regnes.
Es gradua en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid (2010-2014) amb Erasmus a UAL Camberwell College (Londres, 2014). El 2018 cursa el Màster en Investigació d'Art Contemporani i Creació (MIAC).
Ha participat en projectes per a Intermediae (Madrid, 2018), els programes ¿Pero… esto es arte? (2019) i Picnic sessions (2023 i 2025) al CA2M (Móstoles), Circuitos d'Arts plàstiques de la Comunitat de Madrid (Madrid, 2021), MataderoCrea al Centre de Residències Artístiques de Matadero (Madrid, 2021), Compañía Nacional de Teatro Clásico (Madrid, 2022), Fundació BilbaoArte (Bilbao, 2022), Schwules Museum (Berlín, 2022), Bulegoa z/b (Bilbao, 2022), Fundació Joan Brossa (Barcelona, 2023), INJUVE (2023), Concomitentes (2024) i GIRA al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía (Madrid, 2023-24). El 2025 rep una Beca d'Art de la Fundació Botín (Santander).

Link artista

Eulàlia Grau (Tarrasa, 1946) exerceix un paper significatiu en un període crucial de transformació dins la societat catalana i espanyola. La seva tasca artística, desenvolupada a partir dels anys setanta, se centra en la defensa del feminisme i en la crítica al sistema capitalista, explorant les connexions entre el benestar, el consum i l’explotació. Un tret recurrent en la seva obra és la utilització de tècniques de collage o fotomuntatge per qüestionar les normes socials en contextos quotidians i familiars. Grau posa en relleu l’existència de matisos racials en certes ideologies feministes, especialment en el tracte discriminatori observat entre persones que gaudeixen de determinats privilegis sociopolítics i econòmics. A través del seu art, busca visibilitzar la necessitat imperiosa que el feminisme combati el racisme, alineant-se amb moltes demandes contemporànies i subratllant que el feminisme ha de ser, per definició, antiracista.

Link artista

Fernando Botero (Medellín, 1932 – Mónaco, 2023) va ser un pintor i escultor colombià de renom mundial, conegut pel seu estil artístic distintiu anomenat Boterisme, caracteritzat per figures i formes exagerades i voluminoses. Juganer però profund, el seu art va explorar temes com la bellesa, el poder, la política i la naturalesa humana, fet que el va convertir en un dels artistes llatinoamericans més reconeixibles i influents dels segles XX i XXI.

Jean Dubuffet (El Havre, 1901– París, 1985) va ser un destacat artista francès, reconegut com el principal defensor de l’art brut. La seva obra trenca amb l’estètica acadèmica, inspirant-se en el dibuix infantil i l’art popular. La seva obra expressiva va marcar l’art contemporani de postguerra.

Jean-Michel Basquiat (Nova York, 1960 - 1988) va ser un artista nord-americà que va assolir l'èxit durant la dècada de 1980 dins del moviment del neoexpressionisme. A finals dels anys 70 va aconseguir certa notorietat com a part del duo de grafitis SAMO, escrivint epigrames enigmàtics per Manhattan, especialment on el rap, el punk i l'art urbà convergien en la cultura del hip-hop. A principis dels anys 80, les seves pintures ja s'exhibien en galeries i museus internacionals. Als 21 anys, Basquiat es va convertir en l'artista més jove a participar en la Documenta de Kassel, Alemanya. Als 22, va ser un dels més joves a exposar a la Whitney Biennial, NY.

Basquiat se centrava en dicotomies com la riquesa versus la pobresa, la integració versus la segregació i l'experiència interna versus l'externa. Va utilitzar la poesia, el dibuix i la pintura; va fusionar text i imatge, abstracció, figuració i informació històrica mesclada amb crítica contemporània. Les seves pintures incloïen el comentari social com a eina d'introspecció i d'identificació amb la comunitat negra, així com per atacar les estructures de poder i el racisme.

Link artista

Jordi Alcaraz (Calella, 1963) és un artista català l'obra del qual fusiona escultura, dibuix i instal·lació per a explorar conceptes d'absència, transparència i transformació. Arrelat en les tradicions clàssiques, el seu art traspassa els límits de la materialitat utilitzant vidre, tinta, metacrilat i miralls. A través de gestos, perforacions i reflexos, crea espais poètics en els quals la imatge està sempre a punt d'aparèixer o desaparèixer. Alcaraz ha exposat internacionalment i figura en importants col·leccions com el MACBA, el MFAH i la Col·lecció Cisneros Fontanals.

José Pérez Ocaña (Cantillana, 1947 -  Sevilla, 1983) va ser una figura clau de la contracultura barcelonina dels anys setanta. Artista, activista i performer, Ocaña es va convertir en un símbol de llibertat i dissidència durant la Transició espanyola. La seva personalitat provocadora i l’ús del transformisme van trencar amb les convencions socials de l’època, tot i que la seva popularitat sovint ha eclipsat la profunditat de la seva obra artística.

La seva pràctica creativa —avançada al seu temps— incloïa dibuixos, pintures i escultures de paper maixé, amb una forta dimensió performativa. Ocaña va anticipar models artístics contemporanis basats en la identitat, l’expressió lliure del cos i la fusió entre art i vida. El seu llegat continua essent imprescindible per entendre l’art com a forma de resistència i transformació.

Lúcia Prancha (1985, Lisboa) és una artista que viu i treballa a Barcelona. Lúcia es va graduar en Pintura per FBAUL (2009, PT) i va obtenir el seu màster en Arts per CalArts–California Institute of the Arts (2015, EUA). La seva obra va ser exposada al 19 Crac de Montbéliard; Centre de Arte Oliva; Sesc-Pompeia, Sao Paulo; LACA – Los Angeles Contemporary Archives; Hordaland Kunstsenter, Bergen; Fundació Serralves, Porto; Galeria Dynamo, Porto; Galeria Leme, São Paulo; Museu Berardo i Biennal de São Paulo. Els seus vídeos es van projectar a la Cinemateca Portuguesa; INTERSECCIÓN, Corunya; Curtas Vila do Conde; Rencontres Internationales Nouveau Cinéma et Art Contemporain de Paris i, Haus der Kulturen der Welt, Berlín. Actualment, presenta HILDA, la seva exposició individual més recent, amb escultures i vídeos, al Pavilhão Branco de Lisboa. De setembre a novembre, estarà en residència artística a la Cité Internationale des Arts de París.

Link artista

Marc Larré (Barcelona, 1978) va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i a The Cooper Union for the Advancement of Science and Art de Nova York, on estudia cinema i vídeo sota la supervisió de Walid Raad. Ha exposat individualment a la Fundació Suñol (Barcelona), al Centro Párraga (Múrcia), a la Galeria etHALL (Barcelona), a La Capella (Barcelona), a la Fundación BBVA (Madrid), a R.O. Proyectos (Madrid), a la Galeria Rafael Ortíz (Sevilla) ia la Galeria Estrany - de la Mota amb Gerard Ortín. Ha exposat col·lectivament al CRAC Puglia (Taranto), el MAAT-Museu d'Art, Arquitectura i Teconologia de Lisboa (Lisboa), el MACBA-Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Barcelona), NCCA-The National Centre for Contemporary Arts (Moscou), Fabra & Coats (Barcelona) i Aarhus Art Building (Dinamarca) entre d'altres. Ha rebut recentment el Premi Antoni Vila Casas d’Escultura, una Beca Leonardo de Investigación científica y Creación Cultural, així com una beca Art for Change de la Fundació La Caixa (2022). Viu i treballa a Barcelona.

Link artista

Mari Chordà (Amposta, 1942) és pintora, poeta i activista feminista. Va estudiar a l’escola de Belles Arts de Barcelona i des de molt jove va experimentar amb representacions pictòriques del cos femení amb la sèrie Vaginals i, més tard, al 1966 a París, amb Autorretrats embarassada (actualment al MNAC), dedicada a l’embaràs i la maternitat.

La seva obra pictòrica ha estat exposada a la Tate Modern de Londres, al Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a Lo Pati d’Amposta, i forma part de la col·lecció permanent del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, del MACBA i del MNAC. Va participar activament, i n’és un referent, en els moviments feministes que van començar a esclatar als anys seixanta del segle xx. Va fundar el local Lo Llar a Amposta, va ser confundadora del Bar-Biblioteca LaSal a Barcelona i, uns mesos més tard, també ho fou de LaSal edicions de les dones la primera editorial feminista de l’Estat espanyol.

Marria Pratts (Barcelona, 1988) és una artista multidisciplinàri. La seva práctica desprèn un esperit desinhibit i espontani. Tot i que Pratts va estudiar Disseny Gràfic a l'Escola Massana de Barcelona, és principalment autodidacta. La seva exploració de diversos mitjans artístics, com el dibuix, la pintura, l’escultura, les catifes, el mobiliari i els fanzins, demostra el seu compromís amb l’experimentació plàstica. Amb una paleta vibrant i optimista, la Marria s’inspira en elements del seu barri a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). 

Link artista

Martina Pla (Barcelona, 1962), filla de pare dissenyador i pintor, i de mare pintora, és creadora d’indumentària i cartomàntica. Treballa el dibuix espontani del subconscient, indestriable de la seva intensa biografia i del paisatge que l’envolta. 

Des de finals dels anys 1970 fins a finals de 1990, exposa en diferents col·lectives i col·labora amb les galeries Fernando Alcolea i la Sala Parés. A partir del 2000 es desvincula del món expositiu i es dedica a transformar la seva obra anterior pintada a l’oli, deconstruint-la per reconstruir-la, creant així sinèrgies compositives en espais expositius. En aquest sentit, el 2022 presenta el projecte «biologia del paisatge», on la natura i el entorno són estímuls per a la creació pictòrica.

Nacho Martín Silva (Madrid, 1977) és un artista espanyol que combina pintura, dibuix i collage per explorar la relació entre imatge, memòria i percepció. Mitjançant un llenguatge fragmentat i composicions superposades, investiga com es construeix i transforma el significat visual. La seva obra reflecteix una tensió entre el narratiu i l’abstracte, entre allò personal i allò col·lectiu.

Niki de Saint Phalle (Neuilly-sur-Seine, 1930 - San Diego, 2002) va ser una de les artistes més innovadores, iconoclastes i socialment compromeses de mitjan segle XX. Al llarg de la seva prolífica trajectòria, va desenvolupar un estil distintiu i va crear una obra complexa amb una profunda dimensió sociopolítica. A més, va ser una artista polifacètica: va pintar, va esculpir, va fer gravats i performances, i fins i tot va experimentar amb el cinema.

Pablo Picasso (Màlaga, 1881 – Mougins, 1973) va demostrar un talent artístic excepcional des de ben jove i va desenvolupar un enfocament revolucionari de l’art que va transformar el rumb de l’art modern. La seva obra diversa abasta diversos moviments artístics, incloent-hi el Període Blau, el Període Rosa i el trencador moviment cubista, del qual en va ser cofundador. El geni artístic de Picasso, caracteritzat per la seva valenta experimentació amb la forma, el color i la perspectiva, va trencar amb les convencions artístiques tradicionals i va obrir noves possibilitats d’expressió. La seva producció artística inclou pintures, escultures, ceràmiques, dibuixos i fins i tot escenografies per a ballets. La creativitat inesgotable de Picasso i la seva capacitat constant de reinventar-se el van convertir en una icona de la innovació artística, deixant una empremta inesborrable en el món de l’art i inspirant generacions d’artistes.

Link artista

Rachel Valdés (L’Havana, 1990) és una artista visual coneguda per les seves instal·lacions immersives, pintures i obres d’art públic. Treballant entre L’Havana i Barcelona, la seva pràctica explora la percepció, la reflexió i la relació entre l’espectador, l’espai i la realitat. La seva obra s’ha exposat internacionalment, inclòs a Times Square, i forma part de col·leccions importants als Estats Units, Europa i Llatinoamèrica.

Link artista

Salvador Dalí (Figueres, 1904 - 1989) va ser un reconegut artista surrealista, la excentricitat i creativitat desbordant del qual van deixar una empremta inesborrable en el món de l’art. Les obres de Dalí van transcendir els límits artístics tradicionals, abastant la pintura, l’escultura, el cinema i fins i tot l’escriptura. La seva imaginació vívida i onírica, plena de rellotges fosos, paisatges estranys i figures distorsionades, reflectia la seva fascinació per l’inconscient i allò irracional. La recerca incessant de la individualitat i l’impacte visual van convertir Dalí en una figura destacada dins del moviment surrealista, demostrant la seva capacitat per fusionar la realitat amb allò fantàstic. Amb la seva mestria tècnica, Dalí va crear un univers artístic únic que continua captivant el públic arreu del món, consolidant el seu lloc com un dels artistes més influents del segle XX.

Link artista

Ugo Rondinone (Brunnen, 1964) és un artista suís de projecció internacional que treballa amb escultura, pintura, instal·lació i vídeo. La seva obra investiga temes com el temps, la natura, la identitat i la melancolia, combinant poesia visual amb formes simbòliques i materials diversos. És conegut pels seus paisatges lunars, figures de pallassos i escultures de pedra icòniques.

Link artista

Victor Jaenada (Barcelona, 1977), barceloní de l'ambient perifèric, va començar la seva formació artística el 1994 a l'escola d'art Llotja de Barcelona, on va rebre cinc anys d'ensenyament tradicional. Com a complement a aquesta formació, el 2001 va ingressar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, on va aprofundir en la pintura i el dibuix, i va experimentar amb altres mitjans. Va ser becat durant el quart any a Granada. Després de llicenciar-se, va transformar un local abandonat a Esplugues de Llobregat en la seva casa-estudi, un espai de grans dimensions on va viure i treballar durant cinc anys, creant les seves primeres instal·lacions murals.
El 2013 va tornar al context artístic de Barcelona, ampliant els seus projectes multidisciplinaris al centre de producció Hangar. El 2016 va començar a treballar en un estudi a Barcelona, inserit dins de la galeria Balaguer. A partir de 2019, va traslladar-se al seu actual estudi a Hospitalet de Llobregat, on resideix amb la seva família.
Ha mostrat la seva obra en centres d'art com el MNAC, el CCEMX de Ciutat de Mèxic, el Casal Solleric, el Centre Párraga, o la Fundació Antoni Tàpies, entre altres. A més, participa periòdicament en projectes tant individuals com col·lectius en diverses galeries i fires d'art com ARCO Madrid. Algunes de les seves obres formen part de col·leccions com els arxius del MACBA, la col·lecció Grisart o la col·lecció DKV.

Link artista

Wifredo Lam (Sagua la Grande, 1902 - Paris, 1982)va ser un artista nascut a Cuba l’obra del qual va combinar magistralment l’estètica modernista amb la iconografia afrocubana per explorar temes com la injustícia social, la espiritualitat i la identitat cultural. Sobretot conegut per les seves pintures de gran format, l’art de Lam va desafiar les narratives colonials i va redefinir la representació de les identitats no europees dins del moviment modernista.