Ana Mas Projects

Ana Mas Projects és una galeria d'art contemporani nascuda l'any 2015 i amb seu a Barcelona, ​​al primer pis d’una nau industrial dels anys 70. Des dels seus inicis, també manté una programació paral·lela a San Juan (Puerto Rico). Representa una selecció multigeneracional de 13 artistes, espanyols i internacionals, dels quals dos terços són dones. 

La pràctica d’aquests artistes explora un ampli ventall de mitjans que reflecteixen la diversitat de discursos i narratives formals i conceptuals que defineixen el nostre temps, la galeria treballa per donar suport a la seva visió en un diàleg amb crítics i comissaris, institucions i col·leccionistes, per tal d’impulsar la recerca i el desenvolupament del seu treball. AMP és el resultat de l'experiència acumulada de dos projectes anteriors, la galeria masART (2004-2012) i la galeria Maserre (2013-2015).   
 

Artistes representats:

Manel Armengol, Sheroanawe Hakihiiwe, Regina Gimenez, Carmen Mariscal, Damaris Pan, Lucía C. Pino, Àngels Ribé, Joaquim Chancho, Quisqueya Henríquez, Xavier Miserachs, Rita Sala, Laercio Redondo, Soledad Sevilla

Michael Lawton (Sheffield, Regne Unit, 1980) utilitza l'abstracció per descriure coses prosaiques com un mur o un escriptori, o per narrar moments verbals, viscuts o especulatius; l'instant en què el núvol de cendra fosforescent es va solidificar al voltant de la ciutat de Pompeia, per exemple, o el moment en què els nostres avantpassats van sortir del pantà primordial fa 3,8 mil milions d’anys.

En aquesta primera exposició de l’artista britànic afincat a Barcelona a la galeria Ana Mas Projects, presentarà una nova sèrie pintures creades específicament per a aquesta ocasió, en les que l’artista ens aproxima a una particular reflexió inspirada per la deesa Enodia, protectora dels camins. 

Així, conformant el nucli central de l’exposició, la idea de pintures duplicades que varem poder veure a la seva darrera exposició a La Capella (Barcelona), es desplega en una nova aproximació a través d’una sèrie de vuit pintures de mitjà format que ofereixen una vista sobre un indret en una carretera, com si d’una seqüència de fotogrames es tractés, convidant-nos a percebre’n subtils diferències entre la foscor, gairebé com quan observem les petites marques i pampallugues a la cola negra que antecedeix qualsevol projecció de pel·lícula en 16 mm. La característica paleta de colors lluents i frescos de Lawton deixa pas a unes peces on el color perd protagonisme, per oferir a una paleta més fosca, quasi monocroma. Junt a aquest conjunt, l’exposició també incorpora una sèrie de noves i vibrants pintures acríliques. L’escriptura, tant característica en la pràctica de Lawton, també hi serà ben present.